hivern

hivern

dilluns, 18 de febrer de 2019



ORINOTERAPIA

TERAPIA ESTRANYA O QUELCOM NORMAL?



Heu pensat mai en provar aquest tipus de teràpia?
Segurament la primera resposta es NO!
Però de ben segur que n'heu sentit a parlar...
De fet quan en sentim a parlar la nostra primera reacció és d'un impacte de
 rebuig i probablament també de fàsic...
Sabeu? A molts països de Orient la fan servir des de temps antiquíssims, per ells està dins la seva cultura curativa, és a dir la seva medicina...
El nostre pipí, quins beneficis té o pot arribar a tenir?
Doncs sí, sembla que sí, que en té i  potser seria interessant arribar a aprofitar-los si es demostren que tots els seus beneficis funcionen...
Beure la nostra pròpia orina no es considera sà a Occident, però es creu que les substàncies tòxiques es purifiquen una vegada entrades al cos, al menys així ho creuen alguns terapeutes de medicína alternativa...
Cal saber que en països del mediterràni, agricultors i llenyataires la fan servir per fregar-se les mans a fi de no llegar-se...
Si es considera beure el nostre pròpi pipí, el seu color hauria de ser d'un color groc suau i net ja que així els beneficis sempre seràn de millor condició ia ixò té a veure amb la nostra alimentació física i líquida...
L'orina és un fluid que segreguen els runyons...els seus components són un 95% d'aigua, un 25% d'urea, un 25 % de minerals entre altres ingredients...
14 BENEFICIS
Al.lèrgies...
Infeccions de bacteris...
Infeccions virals...
Sistema immunitàri...
Caiguda del cabell...
Acnè...
Alguns càncers...
Circulació de la sang...
Alguns problemes de cor. L'orina té cun enzim anomenat Uroquinasa que pot ajudar...
Picades....
Ferides...
Cremades...
Estrenyiment...
Nervis...
S'aconssella beure la primera orina matinal i la del raixet del mig tan si estem sans com si no ho estem. La quantitat diaria dependrà de cada cas.
La beguda d'orina sempre ha d'estar dirigida per un professional, beure inadequadament pot ser perjudicial. 

 Aquí us deixo aquesta carta de colors perquè pogueu identificar el vostre pròpi color i saber una mica més de la vostra pròpia salut.
Si no veieu be la informació feu servir el ZOOM...





PROPERES ENTRADES:

SOL I LLUNA (PSICÒSSIS)
EL COS CRIDA EL QUE LA MENT CALLA...3

dilluns, 11 de febrer de 2019

VIATJAR ÉS BO PER LA SALUD

Sis raons científiques per les que viatjar és bo per la salut

A qui no li agrada viatjar? Al 2016, els residents espanyols van fer 182 mil·lions de viatjes, el 8,6% al estrenger, segons dates del Institut Nacional d'Estadística. Comprar bitllets, fer maletes, planificar recorreguts i després llançar-se a l'aventura son activitats que agraden quasi a tothom. I a diferencia de tantes altres coses que proporcionen plaer, viatjar no tan sols no té contradiccions, sino que té molts i variats beneficis per la salut. Així ho han comprovat diversos estudis científics, com resumim a continuació.

 

1. Menys estrès i major benestar emocional

La reducció del  estrès sembla el més evident dels beneficis de viatjar. Encara que sigui una sortida breu i un destí no molt llunyá, dejar enrera la rutina i el ritme frenètic de la vida a la ciutat permet desconectar, deixar enrera les engoixes i gaudir del present. Però atenció: l'actitud es important, perque també existeix l'anomenat "estrès vacacional", un estat de tensió ocasionat pels preparatius del viatje les inseguretats i les dificultats que ens pot deparar, la sensació de que el temps no serà suficient per fer en la nostra destinació" tot el que s'ha de fer"etc.

 Així el remei pot ser pitjor que la malaltia. Molts estudis ratifiquen aquestes dades, com un realitzat per investigadors d'Arizona Estats Units, segons les seves conclusions les dones que fan més vacances són menys proclius a estar tenses, cansades o deprimides, fins i tot estan més satisfetes en el seu matrimoni. Es a dir , tenen millor qüalitat de vida

 2. El cervell agraït

Fins fa temps es creia que el cervell, a partir de l'edad adulta, ja no es modificava, però la ciencia ha demostrat que no és així: les neurones poden crear noves conexions, i inclús es poden crear noves neurones, al llarg de tota la vida. "Per aixó és clau entrenar i estimular el nostre cervell", ha explicat José Manuel Moltó membre de la junta directiva de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), i ha tres elements claus per fer-ho: enfrontar el nostre cervell a la novetat, la varietat i el repte. Viatjar cumpleix amb els tres.

Situacions tan simples com la necessitat d'adaptar-se a noves sensacions, paissatges, sons, aromes, etc, fer un mapa mental del lloc en  que s'està, o tenir que parlar en un altre idioma estimulen el cervell
i el tornen  mès creatiu. "Viatjar requereix, principalment, aprendre i memoritzar totes les coses extranyes fins que tot ens sigui normal i conegut. Aixó es un repte pel cervell i és com un entrenement accelerat". La SEN especifica que aquests beneficis arriven fins i tot a persones que ja presenten una malaltia neurològica.

 3. Un cor més fort i sà

Un estudi realitzat a Estats Units va determinar que viatjar redueix el risc de patir infart de miocardi, sobretot en persones grans. les estadistiques indiquen que els homes que viatgen amb freqüencia les posibilitats de patir un atac de cor són  un 21% més baixes " Les vacances poden ser bones per la salut", recomanen les conclusions d'aquest treball.

Per la seva banda, una investigació efectuada per científics de l'Universitst de Jyväskylän, Finlandia
també va trobar una relació entre la mobilitat corporal, "originada per l'activitat social col·lectiva" que es dona en els viatges, i un menor risc de mortalitat. Si be els treballs en aquest sentit es refereixen en general a persones grans, és clar que l'activitat física derivada dels viatges és beneficiosa per a qualsevol persona, sobretot per aquelles que porten una rutina diaria molt sedentària.

 4. Autoestima sòlida

 Tot viatge representa un conjunt de reptes: desplaçar-se, habituar-se a un lloc desconegut, relacionar-se amb la seva gent. I quant més lluny es el destí, més gran és el repte, ja que implica entrar en contacte amb costums exótiques, idiomes desconeguts i, inevitablement, problemes de diversa índole. Buscar els recursos per resoldre'ls  i poder tirar endevant potencia l'autoestima com poques altres coses poden fer-ho.

El viatge, a mès, és una font de futurs records i anècdotes per explicar, per no parlar de  les posibilitats que brinden en aquests sentit les xarxes socials. Com va escriura George Eliot, seudónim de l'escritora britànica del segle XIX Mary Anne Evans,"les nostres aventures viatgen amb nosaltres des de lluny, i el que hem sigut ens fa el que som" Tot aixó tambe contribuex a reforçar la confiança en un mateix.

5. Major amplitud per afrontar els problemes

En el seu llibre Go Away Just For The Health of It (Més o menys "Vés lluny només pel saludable que és"), publicat a l'any 2000, el prestigiós metge canadenc Mel Borins va escriure: "Anar-se'n lluny contribuex a allunyar-se de les parts estressants de la vida. Pot ajudar a millorar les perspectives, a brindar nos punts de vista i permet desarrollar noves estretegies per afrontar els problemes".

D'aixó es tracte: quan un conèix altres realitats, pren distància de la seva propia vida i pot veure els propis problemes en la seva verdadera dimensió. Sovint, després d'un viatge moltes persones valoren molt més el que tenen i deixan de queixar-se (o ho fan menys) pel que els falta, la qual cosa els condueix, també, a un major benestar emocional. I a mès per citar un altre clàssic del XIX, Gustave Flaubert:" viatjar et  fa una persona modesta, perque et fa veura el petit lloc que ocupes al món


6.Viatjar et fa feliç

El psicòleg Thomas Gilovich, catedràtic d l'Universitat de Cornell, Estats Units, té des de fa anys un objecte d'estudi: la felicitat. A partir dels seus estudis ha arrivat a una  conclusió que, de totes maneres, molta gent sap o intuex: viatjar proporciona major felicitat que comprar coses. La raó  consisteix en que els records enmagatzemats, la suma de les experiencies, brinden un plaer i benestar a llarg termini, molt més temps del que dura la satisfacció que se sent en comprar alguna cosa.

Més encara, no només el viatge es disfruta més que els bens materials, sinó que l'anticipació de les experiencies que s'han de viura durant el viatge genera una sensació de felicitat major a l'anticipació de comprar  objectes. En paraules de Gilovich, les experiencies milloren les relacions socials, es valoren més en si mateixes i menys en comparació a les d'altres persones, i formen part de la propia identitat del qui les viu.