OLI I OLIS: Aquestes paraules poden semblar un embarbussament, però només volen fer la separació de diferents olis; els que fem servir a la taula o a la cuina i els que s'utilitzen més pel cos o cosmètica.
OLI DE CUINA
Tots sabem que n'hi ha molts i el que és considerat el rei és l'oli d'oliva verge extra, o és l'oli de coco? bé això és el que tractarem d'esbrinar.
OLI DE SOJA
Aquest oli pot ser beneficiós per la nostra salut. Al ser un mitjà gras ens ajuda en l'absorció de vitamines liposolubles com les vitamines: A, K, i D. També té un alt contingut de vitamina E, en forma de trocoferols que li dóna propietats antioxidants.
L'oli de soja ajuda a mantenir un correcte estat mental, perque ajuda al nostre sistema nerviós central protegint els neurotransmissors cerebrals, així es poden millorar malalties com la depressió.
Gràcies a un fosfolípid anomenat normalment lecitina ens ajuda a reduir els nivells de colesterol. A nivell alimentari la lecitina té propietats emulsionants i entre els seus atributs fisiològics hi ha l'acció d'augmentar la permeabilitat de les membranes del nostre organisme i el seu correcte equilibri, això ajuda a evitar que el colesterol es quedi a les nostes arteries.
L'oli de soja té un alt contingut en àcid linoleic o Omega 6 això el fa molt beneficiós pel nostre aparell circulatori ajudant a malalties com l'arterioesclerosi, trombosi, infart, etc. I pel seu contingut en Omega 3 pot ajudar en malalties inflamatòries com per exemple l'artritis. Cal tenir en compte però, que el contingut en Omega 6 és superior al d'Omega 3 i això ens podria portar l'efecte contrari convertint-se en proinflamatori. Solució: aportar a la dieta un altre aliment amb major quantitat d'Omega 3 i menys d'Omega 6.
Quan llegeixo aquesta informació penso: perquè diuen que l'oli de soja no es bo?. Ara ve la part negativa. Com tots els olis de llavors s'obté per extracció amb disolvents (ja no anem bé) a més com que gairebé sempre s'utilitza refinat perd el seu contingut en lecitina i disminueixen els tocoferols, esterols i betacarotens. Si no es guarda correctament es pot oxidar. I quan és utilitzat en margarines acostuma a ser hidrogenat, això fa que les grasses insaturades es converteixin en saturades. Adéu ajuda al colesterol!.
Conclusió: Un bon producte convertit en mal producte per la manipulació de l'home.
OLI DE GIRA-SOL
S'obté com ja sabeu de les pipes o llavors del gira-sol i és un 99'9% grassa. Té un alt contingut d'àcids grassos polinsaturats entre els que podem destacar l'àcid linolenic i l'àcid linoleic essencials per prevenir les malalties cardiovasculars.
Té un alt contingut en vitamina E, un antioxidant natural que ajuda a protegir el nostre organisme dels radicals lliures ajudant a prevenir malalties degeneretives i càncer.
Per conservar les seves propietats nutricionals i beneficis és millor consumir-lo cru, ben al contrari del que solem fer que és fer-lo servir per fer fregits.
També és ric en àcids grassos polisaturats que poden reaccionar danyant les arteries oxidant la sang. Com amb tot, un excés d'oli de girasol pot pujar la pressió arterial, causar obesitat, dolors articulars i diabetis. També càncer de pròstata o de mama. Per tot això s'aconsella un consum moderat.
No té sodi.
OLI DE COLZA
L'oli de colza portava més de 4000 anys cultivant-se a l'India abans que arribés a Europa per l'any 1930. Surt de les llavors de la colza. És ric en àcid erúcic (Omega 9) que és dolent pel nostre organisme, doncs pot produir acumulació de grassa al cor. Aquest àcid li és retirat i llavors es converteix en Canola.
I ara sí que té propietats bones per la salut. Té 50mg de vitamina E amb tota la seva funció antioxidant per cada 100g de producte. Té una alta proporció d'àcids monoinsaturats, més que els altres olis, inclós el d'oliva. Un 10% de les seves grasses són Omega 3, pel que té tot l'efecte protector cardiovascular junt amb l'àcid olèic.
Pot prevenir malalties cardiovasculars, dislipemies i arteriesclerosi.
A Espanya aquest oli té molt mal record, doncs fa uns anys un maltractament d'aquest producte va produir l'enverinament de moltes persones, unes 20.000, i la mort d'unes 700. Tot això va portar molta controversia, ja que malgrat la font oficial culpabilitzava la colza, molta gent deia que això era impossible. Personalment crec que la colza no era culpable, són massa nombrosos els experiments i les coses que ens amaguen perque jo m'els pugui creure.
He de confessar també que jo no l'he inclós mai a la meva dieta.
A LA PROPERA ENTRADA: L'OLI D'OLIVA
