diumenge, 7 de novembre del 2021

MENJAR QUE S'HA FLORIT

 


Per què mai has de treure el florit d’un aliment i menjar-te’n la resta

  • Els fongs poden contenir micotoxines (que no es veuen) molt perilloses per a l’organisme

  • De sobte t’adones que un parell de maduixes tenen una mica de floridura, les rentes, retires el fong de les que estan afectades i et menges la resta dels fruits. Vols preparar una bolonyesa i el pot de tomàquet que tens obert de fa un parell de dies s’ha florit una mica per dins; així doncs, treus el tomàquet que queda en “bon estat”, retires la floridura, i el fas servir per a la salsa. Són només alguns exemples del que fem, sovint, per no llençar menjar a la brossa. És cert que cal evitar el malbaratament alimentari, però… ho estem fent bé?

  • “Menjar les restes d’un aliment florit és una mala idea i pot ser perjudicial per a la salut”, expliquen a l’ OCU, l’Organització de Consumidors i Usuaris“Els típics florits verds, blancs o tirant a negres que envaeixen els aliments són fongs que els colonitzen i es nodreixen a costa seva, i arriben a penetrar profundament al seu interior a través del miceli, unes ramificacions fines difícils de percebre a simple vista”, comenten.

  • RISCOS DEL FLORIT

    Els riscos del florit, segons l’OCU, són dos:

    - Pot produir micotoxines, que l’OCU defineix com a “substàncies tòxiques capaces d’induir càncer i alteracions genètiques”.

    - Al costat dels fongs, poden créixer bacteris patògens indetectables per l’ull humà.

  • El risc

  • “El problema dels florits no és a la part visible, sinó a les micotoxines”, comenta a RAC1.cat Beatriz Robles, dietista-nutricionista i tecnòloga alimentària. “Les micotoxines són substàncies tòxiques produïdes per alguns fongs (AspergillusPenicillium i Fusarium). Les espores dels fongs es troben per tot arreu. Els fongs tenen la capacitat de créixer en els aliments que tenen una activitat d’aigua molt baixa (l’activitat d’aigua mesura la quantitat d’aigua disponible perquè els microorganismes desenvolupin llavors…”).

  • Ho comentava també amb l’exemple de la fruita seca el llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments i enginyer tècnic agrícola especialista en indústries alimentàries Miguel Ángel Lurueña, en una piulada al seu sempre didàctic timeline de Twitter: “Si obres fruita seca i tenen pelets, no n’hi ha prou d’enretirar-lo: alguns fongs produeixen toxines molt tòxiques, capaces de produir, per exemple, càncer de fetge. Són difícils de detectar i d’eliminar; a la brossa”.

  • QUÈ ENS POT PASSAR SI INGERIM AQUESTES TOXINES?

    Al llarg d’aquest article ja hem llegit dos cops la paraula càncer . Quines proves o estudis científics hi ha sobre la relació entre els fongs del florit i el risc de desenvolupar aquesta malaltia? Algunes micotoxines són considerades per la International Agency for Research on Cancer (IARC) i “s’han classificat com a substàncies cancerígenes, en especial l’aflatoxina B1, considerada com a cancerigen de nivell 1 en la taula de la IARC. Altres micotoxines també han estat considerades amb la classificació 2B, que indica que poden ser possiblement carcinogèniques”, comenta Lluís Riera, director de la consultora de seguretat alimentària Saia.

  • Però aquest no és l’únic risc o perill d’ingerir les micotoxines originades als fongs. “Les toxines que pot produir el florit poden provocar problemes a l’organisme a llarg termini: les toxines d’origen fúngic causen intoxicacions cròniques en la seva majoria, és a dir, que la toxina s’acumula a l’organisme i causa efectes adversos amb el temps, si s’acumula. També hi ha intoxicacions agudes d’origen fúngic com la coneguda Amanita muscaria, que causa problemes poc temps després que la ingerim”, segons Riera. “Entre els efectes que poden causar aquestes toxines al nostre cos hi ha la nefropatia, l’hepatitis, l’ergotisme o el càncer esofàgic”.

  • Hi està d’acord Robles, que apunta que, efectivament, “les micotoxines poden produir símptomes gastrointestinals aguts, però també es consideren carcinogèniques i mutagèniques. Són molt estables i suporten el processament i les temperatures de la cocció. Cal evitar apropar un aliment a les foses nasals, a més a més, perquè en podem aspirar les espores”.

  • Les excepcions

    Hi ha algunes excepcions, però, d’aliments que sí que es poden menjar tot i que hagin tingut o presentat floridura, però difereixen segons les fonts que es consultin.

    Per a l’OCU, no hi ha perill si mengem tres tipus d’aliments que hagin estat florits:

    - Al pernil, la cecina o el fuet, és normal que aparegui florit si es triga a consumir-los. “Rasca la floridura i et pots menjar la resta”.

    - Els formatges durs amb poca humitat (com l’emmental, el manxec o el gouda, per posar-ne tres exemples), “es poden menjar després d’enretirar amb un ganivet tota la part que envolta el fong”.

  • - Els vegetals que tinguin la carn ferma, com la pastanaga, el pebrot o la col, es poden menjar si se’n treu el florit. És important que tinguin la carn ferma.

  • Per Robles, no són perillosos els fongs que es fan servir de manera controlada i estable per elaborar determinats aliments; parlem de formatges tous madurats per fongs, com ara el camembert o els formatges blaus (roquefort o cabrales). És el mateix cas que el katsuobushi , la tonyina fumada i seca típica de la cuina japonesa que es posa en forma de làmines per sobre dels fideus tipus udon noodles i que es mou amb el vapor dels fideus. En aquests casos es fan servir soques controlades que no produeixen micotoxines.

  • Conclusió

    Com a conclusió, però, cal remarcar que s’ha de descartar, en general, el menjar amb floridura. Melmelades, salses de tomàquet o fruites amb fongs s’han de llençar si una part està florida.

  • Per què mai has de treure el florit d’un aliment i menjar-te’n la resta (rac1.cat)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada