OLI DE CARTAMO
Carthamus tinctorius, llamada comúnmente
cártamo o
alazor, entre otros
nombres vernáculos, es una
planta herbácea del
género Carthamus de la
familia Asteraceae y que, aunque originalmente era cultivada por sus
flores usadas como
colorante, hoy en día se cultiva principalmente por sus
semillas, de las cuales se extrae un
aceite comestible.
El cártamo es una
Planta oleaginosa de cultivo anual que pertenece a la familia de las
asteráceas.
Es erecta y ramificada. Las ramificaciones producen de una a cinco
cabezas florales de 2 a 4 centímetros de diámetro, cada una de las
cuales tiene entre 15 y treinta semillas, que permanecen protegidas
incluso cuando alcanzan la madurez, evitando problemas de desgrane y
retrasando el ataque de los pájaros. La planta puede alcanzar de
cuarenta a 150 centímetros de altura y produce espinas que dificultan el
caminar por las parcelas. Son muy resistentes a la sequía y bastante
susceptibles a las heladas. De colores brillantes amarillo, naranja o
rojo, floreciendo en pleno verano.
Tradicionalmente, el cultivo se destinaba a la industria del
colorante (amarillo y rojo), de especias, especialmente antes del
abaratamiento y disponibilidad de la
anilina, y en medicinas. Desde 1950, la planta se cultiva para
aceite vegetal extraído de sus semillas. Los países con mayor producción de aceite de cártamo en el mundo son
México,
India y
Estados Unidos. Siguen
Etiopía,
Kazajistán,
China,
Argentina y
Australia.
Las flores de cártamo se usan ocasionalmente en la gastronomía como un sustituto barato del azafrán (
Crocus sativus), refiriéndose entonces como "azafrán bastardo". También sus semillas se usan comúnmente como alternativa a las semillas de
girasol (maravilla) en la alimentación de
aves y mamíferos ya que las
ardillas no gustan de él. El cártamo se denomina
kardi en
hindi (India).
El aceite de cártamo se usa en pinturas en lugar de
aceite de linaza, particularmente con el blanco, ya que no da el tinte amarillo que posee la linaza.
Hay dos tipos de aceite de cártamo: uno con alto contenido de
ácido graso monoinsaturado (
ácido oleico), y el otro con un alto contenido de
ácidos grasos poliinsaturados (
ácido linoleico).
En
nutrición es similar al
aceite de girasol. Muy usado como
aceite de cocina, en
ensaladas, y para producir
margarinas. Se consume también como
suplemento nutricional. En la Nomenclatura
INCI es
Carthamus tinctorius.
Se ha demostrado que, en su uso
alimentario, el aceite alto en linoleico de cártamo aumenta la
adiponectina, una
proteína que ayuda a regular los niveles de
glucosa en la sangre y el
metabolismo de los
ácidos grasos.
En un estudio de 16 semanas realizado por la
Universidad Estatal de Ohio
sobre mujeres post menopáusicas obesas y diabéticas (tipo II), se
comparó los efectos del consumo de aceite linoleico de cártamo con los
de un ácido linoleico de otra procedencia. El resultado demostró una
reducción media del 6,3% de grasa abdominal y un aumento medio del 20,3%
de la adiponectina en las consumidoras de dicho aceite de cártamo
respecto a las otras.
El
aceite de cártamo, además de poseer propiedades
laxante y
antifúngica, está indicado para
hiperlipidemias,
hipercolesterolemias,
ateroesclerosis, prevención de
tromboembolismos,
estreñimiento y
parasitosis intestinales.
El
arctiósido que contiene es
aperitivo y
eupéptico.
En la
India se utiliza, en forma de fricciones, como
analgésico.
En uso tópico:
dermatomicosis.
En la
Medicina tradicional china,
se usa para dolencias de hígado, corazón, para el dolor debido a
estasis de la sangre, como el menstrual, abdominal, de costado o de
pecho.
El cártamo es uno de los cultivos más viejos de la humanidad. Los análisis químicos de tejidos del
Egipto Antiguo datados en la
dinastía XII identificaron los tintes de cártamo, y también se hallaron guirnaldas confeccionadas con la planta en la tumba del
faraón Tutankamon.
Es un cultivo menor en 2007, con 630.000 producidos comercialmente en más de sesenta países.
OLI DE LLI O LLINOSA
L'
oli de llavors de lli, també conegut com a
oli de llinosa o
oli de lli, és un
oli de color clar o groguenc que s'obté de les llavors del
lli (
Linum usitatissimum) per pressió en fred, de vegades seguida d'una extracció amb
solvents.
L'oli de llinosa és assecant quan per
polimerització torna sòlid. La reacció és exotèrmica i els draps sucats en aquest oli poden tenir una
combustió espontània. Com que té propietats similars a un
polímer, aquest oli es fa servir, tot sol o barrejat amb altres olis, resines i solvents, com a impregnador i com a
vernís
en acabats de fusteria, com a aglutinant de pintures a l'oli, com a
plastificador i enduridor de massilles i en la fabricació de
linòleum. L'ús d'oli de llinosa ha anat davallant en haver de competir amb
resines artificials alquídiques, que resisteixen l'engroguiment.
L'oli de llinosa és ric en àcids grassos de les sèries omega 3, omega
6, i omega 9. És comestible, però té un gust i una olor forts que fan
que sigui poc emprat en la nutrició humana. Tanmateix, se'n ven com a
suplement nutricional.
L'oli de llavors de lli és una barreja de diversos
triacilglicerols, que conté
àcids grassos dels tipus següents:
- àcids saturats: àcid palmític (7%) i àcid esteàric (de 3,4% a 4,6%),
- monoinsaturats: àcid oleic (de 18,5% a 22,6%),
- doblement insaturats: àcid linoleic (de14,2% a 17%),
- triplement insaturats omega-3 àcid alfa-linolènic (de 51,9% a 55,2%).
L'oli obtingut en fred és de millor qualitat que no l'obtingut
augmentant-ne la temperatura. La qualitat depèn, entre altres factors,
del contingut de mucílags.
A causa de l'alt contingut d'
èsters
doblement i triplement insaturats, l'oli de lli és particularment
susceptible a tenir reaccions de polimerització quan és exposat a
l'oxigen de l'aire. Quan es polimeritza s'asseca i enrigideix. En
determinades circumstàncies pot incendiar-se i és per això que els
productes que contenen aquest oli han d'estar guardats de l'aire.
Moltes aplicacions de l'oli de llinosa n'aprofiten les propietats assecants. També se'n fa servir a la
indústria cosmètica, en la fabricació del
linòleum i en la dilució de
pintures de teles. La qualitat d'aquest oli depèn tant de la qualitat de la
primera matèria primera emprada com dels processos de premsatge utilitzats per a extreure'l de les llavors.
Els assecants emprats en activitats artístiques són sobretot els de
llinosa, de cascall i de nous, cadascun amb característiques i usos
diferents. L'oli negre, la descoberta del qual s'atribueix a
Jan Van Eyck,
s'obté fent coure l'oli de llinosa amb carbonat de plom a 10 per cent i
amb grans d'all com a catalitzador fins a obtenir-ne un oli espès, el
qual és filtrat quan es decanta el carbonat de plom, que apareix com a
gris de plom. L'oli negre se'l pot descolorir i fer tornar ros
deixatant-lo amb
aigua oxigenada.
S'empra com a suplement alimentari pel seu contingut d'omega-3, el major de tots els olis vegetals,perquè es considera que ajuda a reduir la inflamació per arterioesclerosi,a prevenir malalties cardíaques i arítmies i a un desenvolupament normal dels infants.Hi ha hagut estudis que conclouen que consumir oli de llinosa no fa reduir pas el perill d'atac cardíac o de càncer, però la majoria suggereixen el contrari.
Són dues explicacións força llargues, però m'ha semblat interessant posar-ho tot, perque a vegades els aliments menys penssats porten d'aquests tipus d'olis
