REFREDATS I GRIPS

Durant la tardor i l'hivern, és molt fàcil patir un grip o un refredat. Per un refredat no es necessari anar al metge, però si que es bó prendre unes senzilles mesures.

1- Augmentar les defenses amb una dieta basada en vegetals i vitamina C

2- Estar hidratat, veura forces líquids, sigui té vert, negra o simplement aigua. i netejar el nas amb polvoritzadors d'aigua marina

3- Neteja, netejar-se molt les mans, també la cuina i ventilar les sales de la casa, perque els virus no trobin a cap raco escalforeta per amagar-si.

4- Bon descans i relaxació, l'estrés i el no dormir, no son bons pel sistema inmunitari.

Ara que ja tenim unes bases de prevenció, parlerem de herbes que ens poden ajudar quan ja hem pillat un refredat.

EQUINÀCIA

Antiviral i antibacteriana 

ASTRÀGAL

Reforça el sistema inmunitari

YIN CHIAO 

De la Medicina Tradicional Xinèsa, una barreja contra els refredats i grips de nou plantes. Dues d'elles, la regàlessia i la menta.

ALL

Es recomana prendre tres grans d'all al dia, quan ja estas refredat. Es poden prendre picats amb l'amanida o també en una llesca de pa torrat amb oli escampats pel damunt.

BAIES DE SAÚC

Anti-inflamatori i activador del sistema inmunitari

ANDROGRAPHIS PANICULATA

Activa el sistema inmunitari, medicina tradicional India i Xinèsa

GINGEBRE

Antihistamìnic i descongestionant

Recepta de la Dra.Low Dog

- Un troç d'uns dos centimetres de gingebre fresc

- Tallem el troç a rodanxes fines i ho deixem infusionar en dues tasses d'aigua

- Ho posem a foc lent uns 20m. sensa tapar

- Seguidament ho possem en una tassa amb una cullerada de mel i el suc de mitja llimona acabat d'expremer i ho prenem calentet

EXTRACTE DE FULLA D'OLIVERA

Antiinflamatori i antimicrobià. Interactua amb el virus del grip per parar l'infecció

OSCILLOCOCCINUM

Medicina homeopàtica. Millora el sistema inmunitari

XAMPINYONS MEDICINALS

Estimulen el sistema inmunitari.

PER MÈS INFORMACIÓ

 http://www.elcorreodelsol.com/articulo/los-9-mejores-remedios-naturales-contra-los-resfriados

SEMBLANÇA ALIMENTS I ORGANS DEL COS

Si intentem ser bons observadors podrem connèixer l'aliment adequat per cada òrgan del nostre cos i així intentar millorar la nostra salut.

La naturalesssa és savia i ensenya d'una manera molt facil que tot està relacionat i entrellaçat. Ens ho posa davant dels ulls, però nosaltres sempre anem amb presa i no ens hi fixem...

Aquí us deixo una relació de les semblances d'aquests aliments que com podreu apreciar els podríem identificar com a ànimes  ànimes bessones... 

No fa pas falta que us expiqui la semblança, ho podeu veure vosaltres mateixos. Alhora, observant aquest croquis, hem de ser capaços tots junts a partir d'ara de saber buscar altres aliments i la seva similitut i d'aquesta manera ser una mica més rics en aprenantatge en la saviesa del que li va be a cada un del nostres òrgans.

Si us animeu a treballar l'observació crec que en gaudireu...

MOLT BON ANY 2018!!!

GENGIBRE

El gengibre és una planta aromàtica i una mica picant cultivada i utilitzada a la Xina des de fa més de 5.000 anys, la podem trobar seca o fresca. Les seves grans propietats ha fet que a Occident també fos molt coneguada i acceptada.

El gengibre escalfa l'interir i ens allibera del fred...  

PROPIETATS: Es un gran nutrient dels aliments...

Ens obre la gana... (una mica de gengibre fresc abans d'esmorçar)

Va be pel mareix al moviment i per quan viatgem...en aquests casos, el millor són les píndules, que trobarem a les farmàcies i en botigues de dietètica natural.

Va be pels vomits...

A nivell muscular i articular...

Fa baixar el sucre i el risc càrdiac...

Excelent a nivell de petits i grans refredats...( Molt bona i adequada la seva infusió quan encara no hi ha febre alta...
Dolor menstrual...

Càncer...

Asma...

Molt bo per les funcions del cervell...(alzheimer)

Per la depresió...

Per les migranyes i altres tipus de mal de cap...

Àngina de pit...

Es un gran antiinflamatòri...
DOSIS RECOMENADES: Gengibre fresc...de 3 a 10 grams per dia. Gengibre en pols... no més de 2 grams al dia. 
El gengibre té una toxícitat quasi nul.la, però les persones que prenen medicaments per la presió arterial, diabetis, anticoagulants... han d'anar amb precaució!
Tampoc és recomenable la seva utilitat en embarassades, nens de menys de 6 anys i si tenim llagues o gastrítis... En aquests casos consultar al metge.
CONSUM: 
Infusions, licuats, sucs, amanides, guisats, postres...
INFUSIÓ: Una rodantxa greuxuda de gengibre.
                  Un palet de canyella.
                  1/2 llimona.
                  Una tassa d'aigua.
Posarem la caçola al foc amb l'aigua...
                           Ratllarem el gengibre i una vegada fet el posarem juntament amb la llimona a la caçola per fer-ho coure uns 10 minuts.
                           Ara amb un ganivet tallarem la llimona per la meitat i n'exprimirem una, apagarem el foc i evocarem el suc a la caçola amb el gengibre i la canyella. Deixarem reposar també uns 10 minuts. Passat aquest temps ja ens la podem beure, aixó sí, no molt calenta.
 Podem veure unes tres taçes al dia: PROPIETATS: Desintoxica i neteja el fetxe i la vesícula biliar...
Va be pels gasos. Molt útil per grips i refredats, fa baixar el colesterol...és depurativa.
A NIVELL DE CULINARI: Es pot utilitzar ratllat o en pols, però al ser de gust una mica fort, s'ha d'anar en compte amb la quantitat!!!


                  

MOLT BON NADAL

QUE MENGEM PER NADAL

ESCUDELLA I CARN D'OLLA

PER NADAL, DEIXEM LA SALUT I LES DIETES PER OMPLIR LA NOSTRA PANXA AMB TOT TIPUS DE MENJAR, ES IGUAL SI DESPRES L'ESTÒMAC ES QUEIXA. NOSALTRES HEM GAUDIT D'UN BON APAT

 A Catalunya el dia fort sempre ha estat el dia de Nadal, el 25 desembre

 Arriben les festes de Nadal, el que podria ser sinònim de dies intensos d'àpats reunits amb la família al voltant d'una taula. A casa dels pares, dels tiets o els sogres, sigui on sigui, dies que, encara que siguem els de sempre, les taules llueixen més que mai.

Hi ha qui manté la tradició en cada àpat o hi ha qui innova, però quins són els plats que, segons la tradició, hauríem de menjar? I per quin motiu?Històricament, a Catalunya, la Nit de Nadal, el 24 de desembre, no se celebrava. Sí que és cert que cada família es reunia a casa seva i potser menjava neules i bevia una mica de cava abans d'anar a la Missa del Gall. Actualment, sigui per migracions o influències externes, hi ha moltes famílies que celebren el dia 24, una festivitat amb molt arrelament a tot el territori espanyol. Per això mateix, la tradició gastronòmica catalana no concreta res sobre l'àpat d'aquesta nit.
 El dia fort és el 25 de desembre, dia de Nadal. Tradicionalment sempre s'havia menjat sopa de galets durant aquest dia, sovint podien portar mandonguilles o pilota. La tradició de l'escudella i carn d'olla és més recent i més típic de la ciutat. El motiu és senzill. Antigament, al món rural menjaven sovint la carn d'olla i per tant no feia festa. La raó de menjar sopa de galets el dia de Nadal no és una altra que el fet de poder menjar alguna cosa calenta.

Ja de segon plat, s'ofereix el rostit tradicional. Normalment es tracta d'un pollastre farcit amb prunes i pinyons. Precisament, la cançó, "d'ara ve Nadal, matarem al gall..." ve d'aquí.

Hi ha famílies però que, de segon, mengen peix. Aquest fet es deu a una influència de la tradició madrilenya.

I per postres, els que encara tenen un espai poden gaudir dels torrons de tota la vida. El de xixona, alacant i la neula catalana.

Ja el dia 26 de desembre, Sant Esteve, ve marcat pel dia dels canelons. Però perquè a Catalunya i altres ciutats europees celebrem Sant Esteve i a la resta del territori espanyol no?. Hi ha diverses teories. D'una banda, cap al segle VIII, en ple Imperi Carolingi, es va decidir que els dies següents de cada Pasqua serien festius. Per això mateix, a Catalunya és festa el dilluns de Pasqua, que ve després de diumenge de Pasqua i el dia de Sant Esteve, que és després de la Pasqua de la nativitat, el 25 de desembre.

Una teoria més actual però, és la que diu que, antigament a Catalunya, les famílies necessitaven un dia per tornar als seus domicilis. Sortir després del dinar de Nadal quan ja era fosc dificultava la tornada, i la gent aprofitava el 26 de desembre per tornar a casa. D'aquí podria sortir la dita que "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".

 Sigui com sigui, la tradició catalana marca que el dia de Sant Esteve es mengen canelons. El motiu? Doncs antigament, no es llançava res de menjar, i les famílies aprofitaven les restes del rostit del dia de Nadal per a fer canelons. De postres, tornaven a sortir els torrons i el cava.

Aquests son els costums de Catalunya, però cada lloc te els seus. Sigueu a ón sigueu us recomano gaudir d'un bon menjar i de la companyia de la familia. Aixó si,no menjeu massa, el còs us ho agrairà

PAVO RELLENO

MASOOR DAL (sopa de llenties)

Ja ha arrivat el fred i a taula ens comença a venir de gust una sopa calententa.

He trobat la recepta de una sopa de llenties vermelles que la meva filla va probar a la India i que vull probar de fer a casa. Es zencilla i vegana.

MASOOR DAL (sopa de llenties vermelles)
ingredients:
100 g. de llenties vermelles
750 ml. d'aigua
1/2 cullereta de postre de cúrcuma
1/3 de cullereta de postre de comí molgut
2 tomàquets
1 grapat de coriandre fresc picat
1 cullarada sopera d'oli d'oliva
1/2 cullereta de postre de sal.

En primer lloc lloc rentarem les llenties i las posarem en remull  durant 2 hores.

En un cassó posarem a foc fort les llenties vermelles (escurregudes) els tres vasos d'aigua i la mitja cullereta de postre de cúrcuma. Ho cuinarem durant 15 minuts.i afegirem els tomàquets pelats i ben picats, ho remanerem i ho deixarem coure 5 m. mes.

En una paella posem l'oli i el comí mòlt, ho barrejem be durant 10 segons i ho afegim a la sopa.

Hi afegim el coriandre ben picat i ja tenim la nostra sopa de llentias a punt de menjar. Acompanyarem la sopa amb arrós basmati i si podem amb pa chapati o algún altre pa indi

Es important no passar-se amb les éspecies, millor poc que massa, doncs aquestes éspecies son molt intenses.

Si ens agrada picant, hi podem afegir un bitxo ben picadet o qualsevol altre xile picant.

BON PROFIT

SOL I LLUM NATURAL PER GUANYAR SALUT

La vida a la Terra depend del sol. I moltes de les nostres funcions biológiques només son possibles gràcias al Sol. Per aixó la llum natural és biodinàmica i una font de salut: ens dona energia, vitalitat i bon humor, reforça el sistema inmunitari, porta vitamina D ( necessaria per l'absorció del calci, la salut dels ossos i per prevenir el càncer) actúa sobre el sistema nerviós i regula el cicle d'activitat i descans, de dia i nit.

La primera regla d'or per beneficiar-nos de tot aquesta riuada de salut és passar al menys 20 minuts al dia prenent el sol directe, a ser posible en un 40%del cos.

La segona es crear una illuminació artificial apropiada i el més igual posible a la beneficiosa llum solar. En l'actualitat triem les bombetes en funció del seu consum energètic, però no pensem en com afecta aixó al nostre organisme. Per saber, quina es la llum més adecuada hem de tenir en compte els seguents criteris tècnics:

 INTENSITAT DE LA LLUM
Es el raig dellum que rep una superficie en concret i es medeix en lux. En plena naturaleza disfrutem d'uns 120.000 lux en un dia clar al migdia; d'uns 1.000 en un dia ennuvolat; 400 a l'hora del crepuscle; i 0,25 en nits de lluna plena.
No es el mateix el que es necessita per un passadis o el que es necessita per llegir. A les zones de treball necessitem llums de mes de 800 lux (2.500 si es un lloc d'alt rendiment), 1.000 lux (despatx, estudi , taller...). 300 lux com a miním en una cuina i uns 50 lux en llocs de pas.

TEMPERATURA DE COLOR.
Les secuencies cromàtiques d'una font de llum poden ser fredes (blavoses i verdoses) i càlides ( grogues i vermelloses) depenen de la seva temperatura que es medeix en graus Kelvin. La llum d'un dia soleiat te una temperatura de color de 6000ªK mentre que el alba o el capvespre 2000 i 2200ªK
Així les llums blanques i blaves (per demunt de 4.000ªK) son les adequades per treballar al matí. Mentre  que a les últimes hores del dia les llums haurien de ser d'un blanc càlid (entre 2.000 i 4.000ªK

ÍNDEX DE REPRODUCCIÓ CROMÀTICA.
En les especificacions tècniques de les làmparas, podem trobar les siglas IRC ( o CRI, en anglès); es la capacitat d'una làmpara per reproduir els colors reals dels objectes en comparació amb la llum del sol.
Si el porcentatge és baix, com en un fluorescent, el color s'allunya del real. Una làmpara amb un IRC superior al 90 o 95% (full-spectrum) reprodueix al màxim l'espectre solar i seria la mes adecuada.

LLUMS PEL DESCANS
A casa, pel matí, l'ideal és obrir les persianes per permetre entrar la llum  del sol i que activi les hormones que mantenen el cos en estat de vigilia, al temps que frena la melatonina l'hormona de la son.
Ja per la tarde, i per afavorir el descans, les bombetes han de ser de llum càlida (temperatura baixa) .
Els experts en crear hàbitats saludables recomanen llums halógens per la seva qualitat de llum, perque no parpallegen i generen camps eloctromagnètics baixos.

 Per més informació
 http://www.elcorreodelsol.com/articulo/sol-y-luz-natural-para-ganar-salud