Els edulcorants son substàncies artificials que s'utilitzen en lloc dels endolçants com el sucre (sacarosa). La majoria són processats químicament.
He buscat els pros i contres i és molt difícil i avorrit parlar-ne aquí. S'estan realitzan tot tipus d'estudis i de moment no se n'ha tret l'aigua clara, exceptuant algun cas negatiu. Mentre uns diuen que poden produir tot tipus de malalties, els altres diuen que no hi ha res segur, doncs les proves s'han fet en animals i per tant no se sap que passaria a les persones.
Jo he buscat els que s'utilitzen més perquè els poguem conèixer una mica, i triar que volem prendre.
ASPARTAM
És una combinació de dos aminoàcids: la fenilalanina i l'àcid espartic.
200 vegades més dolç que la sacarosa.
Perd la seva dolçor amb la calor.
S'ha estudiad molt bé i no s'ha demostrat cap efecte secundari seriós.
Aprovad per la FDA (l'administració d'aliments i medicaments, amb les seves sigles en anglès).
Tot i que la EFSA i la FDA han assegurat que no és perjudicial per a persones sanes el seu consum moderat, sí que s'ha de vigilar la seva ingesta. Les persones amb fenilcetonuria no en poden prendre. I les persones amb problemes mentals (depresió, estrès, hiperactivitat, migranyes, vertígens, etc.) millor que tampoc. Per a més informació:
SUCRALOSA (SPLENDA)
600 vegades més dolça que la sacarosa.
S'utitza principalment en aliments i begudes dietètiques.
Es pot afegir als aliments a la taula.
Pot presentar diversos efectes secundaris: problemes gastrointestinals, irritacions de la pell, dificultats repiratòries, destilació nasal, palpitacions, ansietat, etc.
SACARINA
És de 200 a 700 vegades més dolça que la sacarosa.
S'utilitza en aliments i begudes dietètiques, pot tenir un gust amarg o un retrogust metàlic en alguns líquids.
No s'utilitza per cuinar, ni al forn.
Durant un temps es va dir que la sacarina podia produir algun tipus de càncer i es va retirar del mercat, més tard noves investigacions van dir que això no era cert i la van tornar a posar al mercat. En la actualitat es diu entre altres coses que podria fer augmentar de pes. Més informació
ACESULFAM-K (de potassi o E-950)
Edulcorant artificial que es pot fer servir a la cuina i al forn .
Es por utilitzar a la taula. Es comercialitza per aquest propòst amb el nom de "sweet one".
És utilitzat junt amb la sacarina per a begudes carbonatades i d'altres productes baixos en calories.
És el que més s'assembla al sucre, tant de gust com de textura.
Sembla ser que aquest edulcorant té molts efectes secundaris, entre ells el de ser cancerigen, i resulta més perillós pel fet que es troba en una multitud de productes que nosaltres ni sabem, com per exemple els xiclets.
NEOTAME (E-961)
Edulcorant artificial que s'utilitza en aliments dietètics i a la taula.
Tot i que és de nova creació diuen que és més dolent que l'aspartam.
Un senyor recomana que si volem cuidar la nostra salut el mantinguem ben lluny de casa nostra. Si ho he entés bé, el seu creador és Monsanto i ja sabem el que fan ultimament aquesta gent.
CICLAMAT (E-952)
30 vegades més dolç que la sacarosa.
Està prohibit als EEUU perquè es va demostrar que causava càncer de bufeta en animals. La prohibició dels EEUU ja ho diu tot...
FRUITA DEL MONJO (Nectresse)
És l'extracte en pols de la fruita del monjo, un meló verd i rodó que creix a l'Àsia central.
És de 150 a 200 vegades més dolç que la sacarosa, és termoestable (es pot fer servir per a cuinar) i més concentrat que el sucre (un quart de cullereta és igual a una cullereta de sucre)
Aprobat per la FDA.
Es comercialitza amb el nom de "FRUITSWIT".
STEVIA
És un edulcorant no calòric fet a base de plantes, concretament de la planta STEVIA REBAUDIANA que es cultiva per les seves fulles dolces. Se la coneix també amb el nom d'"herba dolça" o " herba de sucre".
Està aprovada com a additiu pels aliments i es considera un suplement dietètic.
Deixant de banda la seva part dolça, aquesta planta originaria del Paraguay i sud del Brasil, té moltes altres propietats curatives.
Us deixo uns enllaços per si ho voleu llegir o escoltar:
XAROP D'ATZAVARA (Sirope de agave)
L'atzavara és una planta semblant a un cactus originaria del sur de EEUU y de Sudamèrica, encara que s'associa a Mèxic ja que després d'un llarg procés se'n fa el tequila. Es creu que té propietats medicinals.
En convertir la saba de l'atzavara en xarop es perden les seves propietats saludables a causa de les altes temperatures del procés que converteix els seus fructosants (part bona) en fructosa (un 85%).
La fructosa no augmenta els nivells de sucre en sang, ni de l'insulina a curt termini i l'index glúcemic és molt baix (4). Aquesta és la part positiva, la negativa és que un consum excessiu de fructosa s'acumula al fetge i aquest la converteix en grassa i fa augmentar els nivells de triglicèrids a la sang, cosa que a llarg termini pot augmentar el risc de diabetis tipus II i de sindrome metabòlic.
Crec que aquests són els més importants o els més coneguts. Reconec que he quedat sorpresa de la quantitat i varietat d'edulcorants que tenim, i no els he posat pas tots.
També hi ha els POLIALCOHOLS O POLIOLS: Sorbitol, Isomalt, lactitol, maltitol, xilitol... Els poliols, a diferència dels esmentats anteriorment, son líquids. Gairebé sempre s'extreuen de fruites o plantes i no són totalment absorbits per l'intestí gros, el que fa que el sucre en sang sigui molt baix. Tenen efectes secundaris i hi ha persones que no els toleren.
I ja per acabar recordar que es trii la opció que es trii MAI S'HA DE PASSAR DE LES DOSIS RECOMANADES i s'ha de llegir sempre les etiquetes per veure si el producte respon a les nostres necessitats.
