tardor

tardor

dimarts, 9 de gener de 2018

MOLT BON ANY 2018!!!

GENGIBRE





El gengibre és una planta aromàtica i una mica picant cultivada i utilitzada a la Xina des de fa més de 5.000 anys, la podem trobar seca o fresca. Les seves grans propietats ha fet que a Occident també fos molt coneguada i acceptada.
El gengibre escalfa l'interir i ens allibera del fred...  
PROPIETATS: Es un gran nutrient dels aliments...
Ens obre la gana... (una mica de gengibre fresc abans d'esmorçar)
Va be pel mareix al moviment i per quan viatgem...en aquests casos, el millor són les píndules, que trobarem a les farmàcies i en botigues de dietètica natural.
Va be pels vomits...
A nivell muscular i articular...
Fa baixar el sucre i el risc càrdiac...
Excelent a nivell de petits i grans refredats...( Molt bona i adequada la seva infusió quan encara no hi ha febre alta...
Dolor menstrual...
Càncer...
Asma...
Molt bo per les funcions del cervell...(alzheimer)
Per la depresió...
Per les migranyes i altres tipus de mal de cap...
Àngina de pit...
Es un gran antiinflamatòri...
DOSIS RECOMENADES: Gengibre fresc...de 3 a 10 grams per dia. Gengibre en pols... no més de 2 grams al dia. 
El gengibre té una toxícitat quasi nul.la, però les persones que prenen medicaments per la presió arterial, diabetis, anticoagulants... han d'anar amb precaució!
Tampoc és recomenable la seva utilitat en embarassades, nens de menys de 6 anys i si tenim llagues o gastrítis... En aquests casos consultar al metge.
CONSUM: 
Infusions, licuats, sucs, amanides, guisats, postres...
INFUSIÓ: Una rodantxa greuxuda de gengibre.
                  Un palet de canyella.
                  1/2 llimona.
                  Una tassa d'aigua.
Posarem la caçola al foc amb l'aigua...
                           Ratllarem el gengibre i una vegada fet el posarem juntament amb la llimona a la caçola per fer-ho coure uns 10 minuts.
                           Ara amb un ganivet tallarem la llimona per la meitat i n'exprimirem una, apagarem el foc i evocarem el suc a la caçola amb el gengibre i la canyella. Deixarem reposar també uns 10 minuts. Passat aquest temps ja ens la podem beure, aixó sí, no molt calenta.
 Podem veure unes tres taçes al dia: PROPIETATS: Desintoxica i neteja el fetxe i la vesícula biliar...
Va be pels gasos. Molt útil per grips i refredats, fa baixar el colesterol...és depurativa.
A NIVELL DE CULINARI: Es pot utilitzar ratllat o en pols, però al ser de gust una mica fort, s'ha d'anar en compte amb la quantitat!!!


                  

dilluns, 18 de desembre de 2017

QUE MENGEM PER NADAL

ESCUDELLA I CARN D'OLLA
PER NADAL, DEIXEM LA SALUT I LES DIETES PER OMPLIR LA NOSTRA PANXA AMB TOT TIPUS DE MENJAR, ES IGUAL SI DESPRES L'ESTÒMAC ES QUEIXA. NOSALTRES HEM GAUDIT D'UN BON APAT
 A Catalunya el dia fort sempre ha estat el dia de Nadal, el 25 desembre
 Arriben les festes de Nadal, el que podria ser sinònim de dies intensos d'àpats reunits amb la família al voltant d'una taula. A casa dels pares, dels tiets o els sogres, sigui on sigui, dies que, encara que siguem els de sempre, les taules llueixen més que mai.

Hi ha qui manté la tradició en cada àpat o hi ha qui innova, però quins són els plats que, segons la tradició, hauríem de menjar? I per quin motiu?Històricament, a Catalunya, la Nit de Nadal, el 24 de desembre, no se celebrava. Sí que és cert que cada família es reunia a casa seva i potser menjava neules i bevia una mica de cava abans d'anar a la Missa del Gall. Actualment, sigui per migracions o influències externes, hi ha moltes famílies que celebren el dia 24, una festivitat amb molt arrelament a tot el territori espanyol. Per això mateix, la tradició gastronòmica catalana no concreta res sobre l'àpat d'aquesta nit.
 El dia fort és el 25 de desembre, dia de Nadal. Tradicionalment sempre s'havia menjat sopa de galets durant aquest dia, sovint podien portar mandonguilles o pilota. La tradició de l'escudella i carn d'olla és més recent i més típic de la ciutat. El motiu és senzill. Antigament, al món rural menjaven sovint la carn d'olla i per tant no feia festa. La raó de menjar sopa de galets el dia de Nadal no és una altra que el fet de poder menjar alguna cosa calenta.

Ja de segon plat, s'ofereix el rostit tradicional. Normalment es tracta d'un pollastre farcit amb prunes i pinyons. Precisament, la cançó, "d'ara ve Nadal, matarem al gall..." ve d'aquí.

Hi ha famílies però que, de segon, mengen peix. Aquest fet es deu a una influència de la tradició madrilenya.

I per postres, els que encara tenen un espai poden gaudir dels torrons de tota la vida. El de xixona, alacant i la neula catalana.

Ja el dia 26 de desembre, Sant Esteve, ve marcat pel dia dels canelons. Però perquè a Catalunya i altres ciutats europees celebrem Sant Esteve i a la resta del territori espanyol no?. Hi ha diverses teories. D'una banda, cap al segle VIII, en ple Imperi Carolingi, es va decidir que els dies següents de cada Pasqua serien festius. Per això mateix, a Catalunya és festa el dilluns de Pasqua, que ve després de diumenge de Pasqua i el dia de Sant Esteve, que és després de la Pasqua de la nativitat, el 25 de desembre.

Una teoria més actual però, és la que diu que, antigament a Catalunya, les famílies necessitaven un dia per tornar als seus domicilis. Sortir després del dinar de Nadal quan ja era fosc dificultava la tornada, i la gent aprofitava el 26 de desembre per tornar a casa. D'aquí podria sortir la dita que "Per Nadal, cada ovella al seu corral; per Sant Esteve, cada ovella a casa seva".

 Sigui com sigui, la tradició catalana marca que el dia de Sant Esteve es mengen canelons. El motiu? Doncs antigament, no es llançava res de menjar, i les famílies aprofitaven les restes del rostit del dia de Nadal per a fer canelons. De postres, tornaven a sortir els torrons i el cava.

Aquests son els costums de Catalunya, però cada lloc te els seus. Sigueu a ón sigueu us recomano gaudir d'un bon menjar i de la companyia de la familia. Aixó si,no menjeu massa, el còs us ho agrairà


PAVO RELLENO

dissabte, 25 de novembre de 2017

MASOOR DAL (sopa de llenties)


Ja ha arrivat el fred i a taula ens comença a venir de gust una sopa calententa.
He trobat la recepta de una sopa de llenties vermelles que la meva filla va probar a la India i que vull probar de fer a casa. Es zencilla i vegana.

MASOOR DAL (sopa de llenties vermelles)
ingredients:
100 g. de llenties vermelles
750 ml. d'aigua
1/2 cullereta de postre de cúrcuma
1/3 de cullereta de postre de comí molgut
2 tomàquets
1 grapat de coriandre fresc picat
1 cullarada sopera d'oli d'oliva
1/2 cullereta de postre de sal.

En primer lloc lloc rentarem les llenties i las posarem en remull  durant 2 hores.

En un cassó posarem a foc fort les llenties vermelles (escurregudes) els tres vasos d'aigua i la mitja cullereta de postre de cúrcuma. Ho cuinarem durant 15 minuts.i afegirem els tomàquets pelats i ben picats, ho remanerem i ho deixarem coure 5 m. mes.
En una paella posem l'oli i el comí mòlt, ho barrejem be durant 10 segons i ho afegim a la sopa.
Hi afegim el coriandre ben picat i ja tenim la nostra sopa de llentias a punt de menjar. Acompanyarem la sopa amb arrós basmati i si podem amb pa chapati o algún altre pa indi

Es important no passar-se amb les éspecies, millor poc que massa, doncs aquestes éspecies son molt intenses.
Si ens agrada picant, hi podem afegir un bitxo ben picadet o qualsevol altre xile picant.

BON PROFIT

dimarts, 14 de novembre de 2017

SOL I LLUM NATURAL PER GUANYAR SALUT


La vida a la Terra depend del sol. I moltes de les nostres funcions biológiques només son possibles gràcias al Sol. Per aixó la llum natural és biodinàmica i una font de salut: ens dona energia, vitalitat i bon humor, reforça el sistema inmunitari, porta vitamina D ( necessaria per l'absorció del calci, la salut dels ossos i per prevenir el càncer) actúa sobre el sistema nerviós i regula el cicle d'activitat i descans, de dia i nit.
La primera regla d'or per beneficiar-nos de tot aquesta riuada de salut és passar al menys 20 minuts al dia prenent el sol directe, a ser posible en un 40%del cos.
La segona es crear una illuminació artificial apropiada i el més igual posible a la beneficiosa llum solar. En l'actualitat triem les bombetes en funció del seu consum energètic, però no pensem en com afecta aixó al nostre organisme. Per saber, quina es la llum més adecuada hem de tenir en compte els seguents criteris tècnics:

 INTENSITAT DE LA LLUM
Es el raig dellum que rep una superficie en concret i es medeix en lux. En plena naturaleza disfrutem d'uns 120.000 lux en un dia clar al migdia; d'uns 1.000 en un dia ennuvolat; 400 a l'hora del crepuscle; i 0,25 en nits de lluna plena.
No es el mateix el que es necessita per un passadis o el que es necessita per llegir. A les zones de treball necessitem llums de mes de 800 lux (2.500 si es un lloc d'alt rendiment), 1.000 lux (despatx, estudi , taller...). 300 lux com a miním en una cuina i uns 50 lux en llocs de pas.

TEMPERATURA DE COLOR.
Les secuencies cromàtiques d'una font de llum poden ser fredes (blavoses i verdoses) i càlides ( grogues i vermelloses) depenen de la seva temperatura que es medeix en graus Kelvin. La llum d'un dia soleiat te una temperatura de color de 6000ªK mentre que el alba o el capvespre 2000 i 2200ªK
Així les llums blanques i blaves (per demunt de 4.000ªK) son les adequades per treballar al matí. Mentre  que a les últimes hores del dia les llums haurien de ser d'un blanc càlid (entre 2.000 i 4.000ªK

ÍNDEX DE REPRODUCCIÓ CROMÀTICA.
En les especificacions tècniques de les làmparas, podem trobar les siglas IRC ( o CRI, en anglès); es la capacitat d'una làmpara per reproduir els colors reals dels objectes en comparació amb la llum del sol.
Si el porcentatge és baix, com en un fluorescent, el color s'allunya del real. Una làmpara amb un IRC superior al 90 o 95% (full-spectrum) reprodueix al màxim l'espectre solar i seria la mes adecuada.

LLUMS PEL DESCANS
A casa, pel matí, l'ideal és obrir les persianes per permetre entrar la llum  del sol i que activi les hormones que mantenen el cos en estat de vigilia, al temps que frena la melatonina l'hormona de la son.
Ja per la tarde, i per afavorir el descans, les bombetes han de ser de llum càlida (temperatura baixa) .
Els experts en crear hàbitats saludables recomanen llums halógens per la seva qualitat de llum, perque no parpallegen i generen camps eloctromagnètics baixos.

 Per més informació
 http://www.elcorreodelsol.com/articulo/sol-y-luz-natural-para-ganar-salud

dilluns, 30 d’octubre de 2017

SABÓ D'ALEP

Hola amics, avui tinc ganes de parlar de sabó, bon sabó. He de dir que sóc una fan dels sabons artesanals i m'agrada provar tot el que trobo de nou. Encara que no sempre puc.
L'últim sabó que he probat és el d'Alep (Alep és o era la segona ciutat més gran de Siria) i n'estic totalment enamorada, es un sabó fet amb oli d'oliva i llaurer. Un sabó que serveix per la pell i també pel cabell. El meu cavell ha fet un molt bon canvi desde que l'utilitzo en lloc del xampú. També es pot fer servir com a mascareta: (ensabonem la cara, deixem assecar l'espuma, ens aclarim i ens posem la crema u oli que utilitzem habitualment) o com escuma d'afeitar.
De moment no es un sabó que trobem en qualsevol lloc, jo el vaig descobrir en una parada de sabó artesanal vegana a Barcelona, despres vaig trobar una botiga a la meva ciutat que'l té, i fa poc el vaig veure en una parada de fira que venia productes artesanas de diferents llocs del món, amb el nom de "Coses del món" i també venen per internet.
És un sabó fet d'una manera molt especial i que porta el segell de la familia que el fa.

 El sabó d'Alep és un sabó vegetal fet amb oli d'oliva i llorer. És l'avantpassat del sabó de Marsella i, segons es diu, el primer sabó sòlid del món.
S'elabora de forma artesanal des de fa més de 2000 anys a la ciutat d'Alep, situada al nord de Síria. L'elaboració d'aquest sabó s'ha transmès de generació en generació fins als nostres dies, mantenint-se igual que en els orígens. 
Combina els mètodes de producció més antics amb els productes més naturals.
Sense colorants, conservants, perfums ni productes químics. És un sabó completament vegetal i biodegradable.

Propietats: És antisèptic, antiinflamatori i antioxidant.

Indicacions: Resulta útil per a tot tipus de pells, especialment per a pells sensibles i pells amb problemes de psoriasis, dermatitis, acne, èzcemes, etc.

Es pot utilitzar com a sabó per a la higiene diària de la pell de tot el cos, com a mascareta per a la cara, com a xampú i com a escuma d'afaitat.

La seva història, ingredients i mètodes de producció fan d'ell un sabó únic al món.

SI EN VOLEU SABER MÉS COSES US DEIXO AQUEST ENLLAÇ




dimecres, 18 d’octubre de 2017


GRUP SANGUINI


 Avui us deixo aquesta singular dieta, la qual va promoure el Dr. Peter J. D. Adamo i que si la voleu estudiar i aplicar a les vostres vides, us pot ajudar a saber quins aliments són benèfics pel nostre cos i quins no...
Tenim tendència a pensar que podem menjar més o menys de tot i això no és del tot cert, doncs si ens fixem en el tipus de naturalesa de cada persona i l'estudiem, ens donarem compte que hi han moltes imcompetències.
A la part superior us he posat un petit cròquis perquè en tingueu una petita idea, però si voleu concretar i saber més, podeu buscar a internet a qualsevol plana que parli del tema....
Aquesta dieta és molt interessant i saludable.
A nivell psicològic també ens pot ajudar, doncs si sabem quines compatibilitats tenim per donar o rebre sang, podrem saber al mateix temps amb qui ens podrem avenir més o no, en les emocions,  la forma de pensar i també d'actuar.