L’experta en nutrició clínica que revela com és la caca perfecta i la millor postura per defecar
Ángela Quintas, química experta en nutrició clínica, acaba de publicar
‘El secreto de la buena digestión’, on assegura que la femta no ha de
flotar
Reflux, acidesa, digestions pesades, gasos, restrenyiment… Cada cop hi
ha més gent que té problemes digestius, que poden ser símptomes d’altres
malalties. I és que
una bona digestió i un intestí “feliç” són necessaris per a una bona salut. Ho explica
Ángela Quintas, llicenciada en química i experta en nutrició clínica, professora
de la UNED i assessora nutricional al cinema (que ha treballat a les
ordres de Daniel Sánchez Arévalo, Pedro Almodóvar o Alejandro Amenábar),
al seu últim llibre, acabat de sortir del forn,
El secreto de la buena digestión (Planeta).
Quintas repassa tot el que cal saber sobre la digestió, des del moment que mengem un aliment, fins que recorre els nostres intestins i l’excretem.
Respon interrogants interessants, com ara quina relació hi ha entre el
que mengem i les malalties que tenim al llarg de la vida, què ens diu la nostra femta sobre el nostre estat de salut, o què és el que hem de fer per tenir un intestí sa.
La importància de la femta
A les llibreries trobem molt pocs llibres que parlin de l’acte de
defecar, mentre que n’hi ha centenars que expliquen què cal menjar, com
cuinar. I això que asseure’ns al vàter és una cosa que fem tots cada
dia”, llegim al llibre. “Quan tens fills, parlar de caca es converteix
en la cosa més normal del món: t’expliquen que ha fet dues caques, una
de dura, una de tova… i no passa res! De sobte, et fas gran, i sembla que ningú faci caca”, explica Quintas a RAC1.cat.
Ella, per contra, reivindica la importància de fixar-nos en la femta.
“Hi ha malalties com el càncer de còlon que es detecta en un estadi
molt inicial en alguns casos, perquè la persona detecta que té sang a la
femta. Si no miro la femta, potser no sé que fa temps que hi tinc sang. És importantíssim!”.
De fet, la consistència i forma de la nostra femta és molt important.
“Si la tens molt tova, pot ser que tinguis un trànsit intestinal massa
ràpid, un símptoma d’una disbiosi (alteració de la microbiota) o que
t’estiguis passant amb la fibra. Si cada dia fas caca massa tova
diversos cops, potser t’has de plantejar si tens intolerància a algun
aliment”.
L’ESCALA DE BRISTOL
El 1997, a la Universitat de Bristol, es va crear l’anomenada escala de Bristol per classificar la femta segons la seva forma.
“Els pacients, a la consulta, si els preguntes com fan els excrements,
de vegades no saben explicar-ho. Amb l’escala és molt més fàcil: la
forma, la textura, si són pastoses, si suren o no… Quan veuen l’escala,
ho identifiquen”.
Aquí podeu consultar els set tipus de femta que hi ha
, i el que pot dir cada tipus, sobre la nostra salut.
La caca perfecta
Hi ha dos aspectes destacables sobre la femta, molt curiosos, de tot el que explica Quintas. “La caca perfecta no hauria de flotar. Si flota, hi podria haver un excés de greixos o un excés de serotonina.
No hauria de ser molt tova ni estar trencada, potser en un moment
puntual perquè estem nerviosos o ens hem passat amb la fibra, però si és una constant, s’hauria de veure què està passant”, explica aquesta especialista.
I a banda de no flotar, segons aquesta especialista en la digestió, la caca perfecta no hauria de ser difícil de netejar. “Si necessites molt paper per netejar-te, vol dir que la caca és massa tova, i no té prou consistència. Fes-t’ho mirar, perquè hi pot haver una intolerància a la lactosa o a la fructosa. Has d’estar atent”.
De fet, una caca perfecta indica que tot està funcionant bé, que els
nutrients s’estan absorbint de forma correcta, que la microbiota és
correcta. Però com ha de ser?
Aquesta és la caca perfecta
(El secreto de la buena digestión)
*Es manifesta entre una i dues vegades al dia, amb certa puntualitat: més o menys a la mateixa hora (encara que en les dones no es considera restrenyiment si la femta passa dos dies sense sortir).
*Es queda menys de 38 hores al cos. Per saber quant temps
triga a sortir podem fer una ingesta exclusivament a base de papaia o
remolatxa, aliments que coloregen la femta.
*Les ganes de fer caca no van acompanyades d’urgència.
*S’expulsa amb facilitat.
*Com tot allò que és important, deixa una sensació de buit quan marxa.
*La seva textura és compacta, però no dura, en una o dues porcions.
*Tampoc no és molt tova i no hauries de fer servir gairebé paper per netejar-te.
*No conté trossos de menjar ni restes de sang.
*El seu color és marró fosc, però no negre.
*Sap desaparèixer amb gràcia pel fons del vàter, sense flotar.
*Ningú no li demana que faci bona olor, però no és nauseabunda.
La postura per defecar
A l’hora de fer caca, segons els estudis que s’han fet, la millor postura és a la gatzoneta. ”Una
amiga farmacèutica que treballava a la Xina em deia que allà no hi
havia restrenyiment. Per què? Perquè estan tot el dia a la gatzoneta,
vas a veure uns amics i et serveixen el te a terra… Aquí, nosaltres, quants cops ens posem en aquesta postura? Gairebé mai”, explica Quintas.
De fet, la postura quan ens asseiem a la tassa del vàter, ens va en contra, sobretot si tenim restrenyiment: tenim el múscul puborectal al final del còlon, així que quan tenim les cames col·locades està tirant enrere, de forma que el colon s’encorba
.
“Si apugem una mica les cames, tenim la verticalitat perfecta,
això facilita molt. Si et fixes en els nens petits, sempre es posen a la
gatzoneta quan van a fer caca al bolquer”. Per tant, el que podem fer
és, un cop asseguts a la tassa, posar els peus sobre un petit elevador o tamboret per facilitar la postura.
Restrenyiment? No prenguis laxants
El restrenyiment no és una malaltia, sinó un símptoma que a Espanya afecta entre el 12 i el 20% de la població, i que, segons la Guia para prevenir y tratar el estreñimiento,
publicada per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu, és el doble
de freqüent en dones que en homes. També augmenten els casos amb l’edat:
és tres cops més probable trobar una persona gran restreta que un jove.
Segons Quintas, és un error recórrer de seguida als laxants. “Els laxants poden fer que no absorbeixis bé el ferro, les vitamines… No has de necessitar un laxant per anar al lavabo. Es poden comprar sense recepta, però no has de necessitar un laxant per anar al lavabo,
perquè pots tenir dèficits i al final perdràs el reflex d’anar al
lavabo. Abans pots repassar la teva alimentació, la teva postura, mirar
la teva microbiota…”.
