hivern

hivern

diumenge, 19 d’abril de 2020

CORONAVIRUS

PARLEM DEL CORONAVIRUS

 

En quina de les set fases emocionals del confinament ens trobem ara mateix?

 

Vivim una de les crisis més greus de la història recent: fa un mes que estem confinats a casa, a conseqüència de la pandèmia per coronavirus. Una crisi que comporta un gran impacte socioeconòmic, però també un desafiament emocional per l’estrès dels canvis de rutines i per haver de fer front a situacions excepcionals i nous reptes: la davallada dels ingressos, el teletreball, les preocupacions per la salut…
La consultora Ipsos a Espanya està monitorant des de fa unes setmanes els estats emocionals de la població a les seves llars. Ho fa amb una plataforma de consulta a més de 1.500 persones de l’estat. S’han establert unes fases emocionals a partir de les anàlisis que ha pogut fer en els últims mesos la seu d’aquesta consultora a la Xina, país pioner en el control de la pandèmia. 

FASES EMOCIONALS DURANT EL CONFINAMENT
Aquestes són les fases detectades en l’estat emocional, durant el confinament.
1- Incredulitat. Aquest primer moment està marcat per la confusió i la por provocats per una gran quantitat d’informació molt imprecisa i la proliferació de rumors de veracitat dubtosa.
2- Preparació. En aquesta fase és quan es comencen a canviar els plans, emmagatzemar subministraments i a fer front a la falta d’existència i escassetat de determinats productes.
3- Ajustament. És el moment en què es comença a adaptar realment el dia a dia a les noves restriccions i situacions noves segons van sorgint. S’elaboren les noves rutines.
 4- Aclimatació. En aquesta fase s’afermen les noves rutines i s’encaren els reptes diaris tant de l’avorriment o desídia com davant el contacte familiar forçat continu. Es comencen a descobrir aspectes positius de la nova situació a mesura que la gent explora noves activitats i interessos en els quals dedicar el temps.
5- Resistència. Augmenta la tensió amb el pas del temps davant les restriccions de moviment i una vida social limitada al màxim, alguna cosa que afecta directament en l’estat d’ànim i les relacions personals. Un estat que s’agreuja davant la incertesa sobre quant durarà aquest confinament.
 6- Alleujament. En aquesta etapa es comença a sentir alleujament i esperança davant la reobertura de negocis, ja que s’albira el final d’aquesta situació. La gent se sent feliç davant la possibilitat de reprendre la seva vida amb normalitat.
7- Temor. Després de l’alleujament assalten noves preocupacions sobre la seguretat laboral i financera després d’aquesta crisi, quan les conseqüències econòmiques comencen a ser evidents. 

A quina fase som ara? 5, resistència
L’Estat espanyol està passant diverses etapes alhora, amb la població dividida en tres fases majoritàriament. Segons l’última actualització setmanal d’Ipsos ens movem entre les etapes d’ajustament, aclimatació i resistència, i veuen que augmenten els ciutadans que ja se situen en les últimes fases d’alleujament i hi ha un salt destacable a la de temor. La principal tendència és la transició dels ciutadans cap a la fase de resistència, la fase 5, amb la majoria que ja hi estan instal·lats.
En aquesta etapa la incertesa és la protagonista, la tensió augmenta amb el temps amb la restricció del
 moviment i l’activitat social reduïda, i afecta l’estat d’ànim i les relacions. Lògicament, l’arribada de cada fase no és exacta sinó que depèn molt de cada individu, de la seva gestió emocional davant d’aquesta situació nova, però sí que es pot generalitzar veient on es troben emocionalment la majoria de les persones enquestades.


 https://www.rac1.cat/societat/20200417/48570256452/fases-emocionals-confinament-espanya-poblacio-ciutadans.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=elmon_societat&fbclid=IwAR1EWCoAA9iQDMzkUlGJ5ruv6XhATBlxbihX60Xk8MbgHjaZkuqr1pyTFxk

divendres, 20 de març de 2020

CAFÈ INSTANTANI

 Ja n'hem parlat altres vegades del cafè, però com que es una veguda que gairebé tothom ha près algún cop, m'ha semblat interessant parlar d'aquest cafè: l' instantani

Quán saludable és el café instantáni?

Si ets amant del café, potser hauries de llegir quina es la diferencia del soluble amb el mòlt.

 El cafè és una de les vegudes mès populars. Moltes persones no podrien imaginar-se un dia sensa prendre una tassa de cafè al matí, al vespre o en mig d'un descans a la feina.
Però probablement si t'agrada molt el cafè saps tambe  que el seu consum ha de ser moderat, ja que augmente els batecs cardìacs, pot contraure les arteries, i a algunes persones els hi fa mal d'estómac. Tot i aixi hi ha algúns estudis que han trobat grans beneficis del cafè per la salut, com un que vincula el seu consum amb la longivitat.
Ara bé, que passa amb el cafè instantani o soluble? Es mès o menys saludable?

Com es fa el cafè soluble?

El procès va ser creat per Nestlé al 1937 i consisteix en diversos processos. En primer lloc, l'atomització, mitjançant la qual es prepara cafè colat com el que fariem a casa. Després, es realitzen pulveritzacions fines amb aigua calenta que fa que s'evapori l'aigua i quedin les partícules de cafè. Després, ve la liofilització, que és el congelament del cafè, ja que conté una part d'aigua. I per últim, mitjançant un procés de sublimació, s'extrauen les partícules de cafè aplicant pressió i temperatures molt baixes.

Que és mès saludable: el cafè mòlt o el soluble? 

A diferencia del cafè mòlt, l'instantani o soluble porta un procés industrialitzat per poder obtenir un polç soluble, i preservar-lo per mès temps. Aixó implica que se li adicionin conservants químics als grans naturals, que reduexen els components aromàtics, nutricionals, de gust i els beneficis que si té el cafè.
A mès, sol passar que dintre del cafè instantani si barrejan grans d'alta i baixa qualitat.
A vegades a passat fins i tot que les llavors de tamarinde i el polç de xicoire s'utilitzen per agregar-hi pes i color .I aixó pot generar problemes estomacals, diarrea i altres problemes de salut.
Moltes vegades, els cafès instantànis contenen gran quantitat de sucre afegit, això el fa poc recomenable per persones que hagin de controlar els seus nivells de glúcemia.
Al ser preperat molt fàcil, es posible fer-lo molt carregat, i per tant consumir major quantitat de cafeïna per tassa.
El cafè instantani es ric en un compost anomenat acrilamida, un químic sobre el qual s'ha demostrat que és posible cancerígen, i que tambe pot causar mal als nervis.
Tria cafè preferentment orgànic, i consumeix-lo preferentment mòlt i regulant la quantitat.
Si dubtes que el teu cafè instantani tingui adulterants, espolvoreja'l en un vas d'aigua. Si una part s'enfonsa, es posible que contingui xicoira


 https://www.bioguia.com/salud/cuan-saludable-es-el-cafe-instantaneo_29278745.html
 

dissabte, 7 de març de 2020



AMANIDA DE LLENTIES
AMB NOUS
250 grams llenties cuites i escorregudes.
50 grams de nous sense closca i picades.
Enciam tallat molt petit. molt petit.
Una dent d'all.
1 manat de cebes tendres.
dues cullarades de julivert fresc picat.
Per amanir: 
1 miqueta de sal (grosa)
dues cullarades de vinagre negre.
pebre negre al gust...
tres o quatre cullarades d'oli de nous.
 
Elaboració: Pelarem i picarem l'all, rentarem les cebes tendres i les picarem finament.
Posarem les llenties en un bol per amanida i posarem l'enciam, l'all, les cebes i les nous.
Per amanir: En un pot de vidre hi posarem la sal, el vinagre, el pebre i l'oli de nous. Ho taparem i ho agitarem fins aconsseguir una salsa homogenèa.
Finalmen posarem aquesta salsa sobre les llenties i deixarem macerear durant varies hores.
Quan hagi passat el temps necessàri posarem el julivert picat per sobre i ho servirem.

Qui no pugui menjar segons quins ingredients els pot cambiar al gust.
Tambè podeu com es natural posar mès quantitat de tot, depenent de les persones a servir.

A RECORDAR: No fer aquests errors:
Menjar massa ràpid.
Menjar massa calent o massa fred.
Massa quantitat. (Equil.librar)
Menjar aliments desnaturalitzats.
Alimentació massa rica o massa pobre a la vegada.

IMPORTANT: 
Es mès important assimilar que empassar...
Mastegar set vegades set tot el que entra per la boca, si no ho fem l'alimentació es converteix en un pes mort al estòmac i al intestí. Hauríem de mantenir a la boca tot el que menjem, quasi fins que quedi líquid. Ha d'arribar a la temperatura ideal.
Aquesta manera d'actuar exigeix, paciència i perseverància. Ho podem començar a fer amb els ulls tancats, gaudint del que estem menjant, com una petita meditació. 

divendres, 28 de febrer de 2020

SABEM RENTAR BÉ


TOTS RENTEM MOLT CADA SETMANA, A MÀQUINA A MÀ, PERÒ, HO FEM BÉ? POTSER NO ES UNA COSA DE SALUT ESTRICTE, PERÒ TOT I AJUDA

 Els vuit errors que comets quan poses la rentadora

 Algunes maneres de fer poden malmetre les peces de roba i també poden ser perjudicials per al medi ambient: pren-ne nota i evita-les

 “Rentem molt tota la roba, per la nostra cultura. I la veritat és que hi ha molts teixits que és millor no rentar-los excessivament”, explicava a RAC1.cat Maribel Cardeñas, responsable de tallers de moda de l’Escola Superior de Disseny (IED Barcelona). “Determinats teixits s’acaben fent malbé; cal tractar-los de manera adequada. Amb les fibres naturals, com les sedes i l’organdí, cal anar amb molt de compte. I fins i tot amb els texans, com recomanen els fabricants: cal airejar-los, però rentar-los tan poc com puguem”.

 A més de rentar el mínim imprescindible, segons aquesta especialista, cal rentar bé. “El suavitzant endureix els teixits; podem fer servir vinagre per substituir-lo, en alguns casos. També cal evitar barrejar no només colors, sinó també tipus de teixits, i vigilar de no omplir gaire la rentadora. Tot això influeix en el manteniment i la cura de la roba.”

 També cal recordar que, cada vegada que posem una rentadora, a més de fer una despesa important d’aigua, moltes fibres arriben als mars. Laura Díaz Sánchez, catalana que treballa a l’ONG internacional Plastic Soup Foundation, ho explica clarament a RAC1.cat. “Cada vegada que rentem la roba estem llançant milions i milions de microfibres a la rentadora, i les plantes de tractament d’aigües no detecten aquestes fibres, que acaben al mar. Són partícules que no podem veure amb els ulls. De cada rentada de cinc quilos de roba sintètica, arriben al mar uns nou milions de microfibres”. Són dades dels projectes d’investigació d’“Ocean clean wash”, campanya finançada per la UE. “Com més rentem la roba, més microfibres se’n desprenen”.

 Els experts en teixits ens donen algunes recomanacions i advertències sobre els errors més habituals a l’hora de fer la bugada. No només malmeten els teixits de les peces, sinó que també són perjudicials per al medi ambient.

 ELS 8 ERRORS QUE COMETS A L’HORA DE FER LA BUGADA

1. Rentar a temperatures altes o assecar a temperatures altes. Com més calenta és l’aigua o com més calent és l’aire de l’assecadora, més es poden malmetre els teixits i més energia gastes. “N’hi ha prou amb 30 graus”, assegura Laura Díaz.
2. Fer servir detergent en pols. D’aquesta manera hi haurà més fricció entre les peces de roba, s’alliberaran més fibres (de les que arriben al mar) i ens durarà menys el teixit. La millor opció, doncs, sempre és fer sevir detergent líquid.
3. Omplir massa la rentadora. És cert que cal aprofitar cada rentadora per no malbaratar aigua, però si et passes i l’omples massa, hi haurà massa fricció entre les peces, i això no serà gens positiu per als teixits.
 4. Fer servir suavitzants. Com deia Cardeñas, el suavitzant endureix els teixits. A més, també s’ha comprovat que els químics utilitzats en els suavitzants poden causar problemes a la gent amb pell delicada o patologies dermatològiques.
5. No separar els diferents teixits també és un error. Tendim a separar els colors, però no pensem en els teixits, i com diuen els especialistes, no és el mateix rentar cotó que fibra sintètica o seda. Cada tipus de teixit s’ha de rentar per separat.
6. Posar la rentadora o assecadora a massa revolucions. Tant quan centrifuguem com en el procés d’assecar la roba, cal fer servir les mínimes revolucions possibles. D’aquesta manera, aconseguirem que es desprenguin menys fibres.
 7. No rentar els dispensadors dels detergents. Aquest espai s’ha d’higienitzar, ja que allà s’hi acumulen restes d’aigua i de sabó que es transformen en brutícia que pot passar a l’aigua. Es poden rentar a mà, amb un raspall.
8. No respectar la càrrega màxima de la rentadora. Si una rentadora té una capacitat màxima de 10 quilos i hi encabim l’edredó a pressió, potser ens estem passant. La roba no sortirà tan neta com hauria de sortir, i a més, hi haurà una despesa extra d’energia, d’aigua i de detergent. A més, a llarg termini es podria malmetre el motor de l’electrodomèstic.
 * No cal dir que revisar les butxaques de la roba abans de posar les peces a la rentadora és importantíssim. Monedes, claus i altres objectes poden malmetre l’electrodomèstic i per descomptat, també els teixits. Per no parlar d’aquell mocador de paper que, misteriosament, s’amaga a un racó i deixa tota la bugada amb un polsim blanquinós.
 https://www.rac1.cat/societat/20200129/473206569848/errors-rentadora-roba-bugada-detergent-assecadora-suavitzants.html?utm_source=facebook&utm_medium=social&utm_content=elmon_societat&fbclid=IwAR35oPggWPux_d1bTU8YJ5gE1xMf4rfVeY6ounR9iDPW5Luy-ayBu3LRpJQ

dimarts, 18 de febrer de 2020



S.O.S
ANTIBIÒTICS
Dr. microbiòleg: Martín Blaaser
 



Desprès del passat artícle del  del Dr. Antoni Siges Serra, avui n'escric un altre igual d'interessant i productiu d'un altre Dr.. Espero el sabeu apreciar. 

El mòn és dels micròbis.
Estàn aquí des de fa 3.500 milions d'anys i han tingut temps i temps per colonitzar cada racò del planeta. Encara que resulten invissibles, suposen el gros del bioma de la terra, però mès gran que tots els animals i àrbres sumats.
Si ajuntèssim totes les cèl.lú.les microbianes que habiten al oceà, igualaríen el pes de 24.000 elefants africans.
Així presenta  el Dr, Marín Blasser (1048) als imponents protagònistes del seu llibre: S.O.S MICROBIS.
El director del Centre per la Biotenològia Avançada de la Universsaitat de Madrid, Rotgers fa dècades que estudia el fet, concentrat en la seva partícular relació amb els humans. En el nostre interior hi tenim quasi kg i mig de bactèries diferents. sense elles no podríem existir. Per altra banda des de que Louis Pasteur va mostrar que gran part de les enfermetats tenen el seu òrigen en els patògens microbians, virus i bactèries es van convertir en enemigues amb la medicina. Això es va començar a lograr en la primera meitat del segle XX amb l'aparició dels primers antibiòtics.
Infeccions que abans matava a milions de persones es van convertir en enfermetats lleus gràcies als medicaments com la penicilina.
Cal saber però que l'èxit no va ser gràtis, encara que això nomès ha començat a ser comprès en els útims anys.
Igual que el petroli i els motors com la combustió van portar prosperitat a la humanitat, tambè hi va haver i hi ha  riscos pel cambi climàtic. Els antibiòtics han cambiat l'ecossistema de les bactèries hi han avançat  el desemvolupament de bactèries immunes.
Blasser ha escrit el seu llibre per prevenció.
Entrevista:L'efecte dels antibiòtics sobre el microbiòma conjuntement amb l'augment de calories pot estar darrera de l'obessitat?
L'obessitat és una de les grans pandemies del nostre temps. Vostè explica que no nomès tè a veure com es menja, en alguns cassos mès i pitjor, sinó tambè amb els cambis que està produint en el nostre cos l'ús d'antibiòtics.
El micrbiòma és part de l'història, encara que no de tota...
Nosaltres vam realitzar un experiment amb rates per veure l'importància del antibiòtics amb l'ingesta de calories. El que vam veure va ser que si els hi donàvem una dieta amb moltes calories augmentàven molt mès de pes. La vida és així, les coses no són necessiariament excluents. Podem veure que en aquest cas que totes dues conviuen.
El que s'ha de dir és que els antibiòtics són molt importants. No són el principal factor que afecta al nostre micobiòma, però principalment el creixament de l'obssitat, te a veure amb els antibotics que donem als nens. L'obessitat s'ha extès per tot el món.
Va començar en els paíssos desemvolupats, però a l'India i a la Xina també està creixent de forma alarmant.
Si mirem nens de cinc anys, el 80% tè sobre pès i en pocs anys serà d'un 90%. Amb tot això, a partir del 2020 pot ser del 100%
L'abús d'aquest medicament durant l'infància pot desemvolupar la cel.liaticà i tambè pot donar problemes el naixament per cessàrea, no donar el pit al nen...
La llet de fòrmula i els antibiòtics
perjudiquen la salut dels nens administrats abusimavent!!!
Tambè hi han altres enfermetats que poden crèixer en l'abús dels antibiòtics... l'asma, la diabetis tipo 1,  autisme, intestí irritable, malalties d'esòfag....
La bactèria Helicobecterplyori
associada al cancer d'estòmac,
és dolenta per nosaltres, però
tambè bona, així que seria 
necessàri fer un bon discerniment 
per saber en qui cal eliminar-la i en qui no. (No pensar que nomès és negativa)

Una de les grans defenses d'infecció és un microbiòma normal que per mantenir.-lo hauríem de deixar de fer ús dels antibiòtics al menys desmerusadament.

Els antibiòtics tambè poden estar inclossos en la nostra alimentació ja que en molts animals de granja s'els introdueix aquest medicament per engreixar-los.
Espanya és un dels paissos que més ho utilitza en animals sans com el pollastre, les vaques, cabres, porcs... per estimular el seu creixament. A Espanya s'el considera líder. Si no ha cambiat és una vergonya!
Fent això, ens podem arribar a empassar aquest medicament sense necessitar-lo. Ves a saber el que hi tenim a dins el cos!
L'OMS recomana deixar d'utilitzar aquest sistema o reduir-lo...
Hem de saber que hi han moltes bactèries resistents als antibiòtics i això pot cusar a la vegada moltes morts...unes 35.000 al any. La UE en l'any 2006 va prohibir aquesta mesura i alguns paissos s'hi van acollir...
Pendre antibiòtics o fer-se una cessarea tè despesses tambè molt altes fet que hem de pagar sigui com sigui.
Cal estar ben informat i saber que ens hi juguem. No tot ha de ser vàlid!
Controls fets per les autoritats sanitàries,
demostren que s'han trobat restes d'antibiòtics
en la llet de fòruma i la carn.
Possiblement encara ara, amb fins i tot recepte, ens podem passar...
Els antibiòtics desemvolupen moltes altres coses totalment sorprenents que si no ens ho expliquen, ens costaria d'imaginar...
NOTA: Els antibiòtics nomès quan sòn estrictament necessàris, fins i tot amb recepta hem d'anar amb compte!!!
Us recomano el llibre del Dr. Martín Blasser. El podeu trobar a algunes bibliotèques. Aprendreu molt!!!
  

dilluns, 10 de febrer de 2020

CACA PERFECTE



 L’experta en nutrició clínica que revela com és la caca perfecta i la millor postura per defecar
 Ángela Quintas, química experta en nutrició clínica, acaba de publicar ‘El secreto de la buena digestión’, on assegura que la femta no ha de flotar

 Reflux, acidesa, digestions pesades, gasos, restrenyiment… Cada cop hi ha més gent que té problemes digestius, que poden ser símptomes d’altres malalties. I és que una bona digestió i un intestí “feliç” són necessaris per a una bona salut. Ho explica Ángela Quintas, llicenciada en química i experta en nutrició clínica, professora de la UNED i assessora nutricional al cinema (que ha treballat a les ordres de Daniel Sánchez Arévalo, Pedro Almodóvar o Alejandro Amenábar), al seu últim llibre, acabat de sortir del forn, El secreto de la buena digestión (Planeta). 
 Quintas repassa tot el que cal saber sobre la digestió, des del moment que mengem un aliment, fins que recorre els nostres intestins i l’excretem. Respon interrogants interessants, com ara quina relació hi ha entre el que mengem i les malalties que tenim al llarg de la vida, què ens diu la nostra femta sobre el nostre estat de salut, o què és el que hem de fer per tenir un intestí sa.

 La importància de la femta
  
A les llibreries trobem molt pocs llibres que parlin de l’acte de defecar, mentre que n’hi ha centenars que expliquen què cal menjar, com cuinar. I això que asseure’ns al vàter és una cosa que fem tots cada dia”, llegim al llibre. “Quan tens fills, parlar de caca es converteix en la cosa més normal del món: t’expliquen que ha fet dues caques, una de dura, una de tova… i no passa res! De sobte, et fas gran, i sembla que ningú faci caca”, explica Quintas a RAC1.cat.
Ella, per contra, reivindica la importància de fixar-nos en la femta. “Hi ha malalties com el càncer de còlon que es detecta en un estadi molt inicial en alguns casos, perquè la persona detecta que té sang a la femta. Si no miro la femta, potser no sé que fa temps que hi tinc sang. És importantíssim!”.

De fet, la consistència i forma de la nostra femta és molt important. “Si la tens molt tova, pot ser que tinguis un trànsit intestinal massa ràpid, un símptoma d’una disbiosi (alteració de la microbiota) o que t’estiguis passant amb la fibra. Si cada dia fas caca massa tova diversos cops, potser t’has de plantejar si tens intolerància a algun aliment”. 

L’ESCALA DE BRISTOL
 

El 1997, a la Universitat de Bristol, es va crear l’anomenada escala de Bristol per classificar la femta segons la seva forma. “Els pacients, a la consulta, si els preguntes com fan els excrements, de vegades no saben explicar-ho. Amb l’escala és molt més fàcil: la forma, la textura, si són pastoses, si suren o no… Quan veuen l’escala, ho identifiquen”. Aquí podeu consultar els set tipus de femta que hi ha , i el que pot dir cada tipus, sobre la nostra salut. 

 La caca perfecta

Hi ha dos aspectes destacables sobre la femta, molt curiosos, de tot el que explica Quintas. “La caca perfecta no hauria de flotar. Si flota, hi podria haver un excés de greixos o un excés de serotonina. No hauria de ser molt tova ni estar trencada, potser en un moment puntual perquè estem nerviosos o ens hem passat amb la fibra, però si és una constant, s’hauria de veure què està passant”, explica aquesta especialista.
I a banda de no flotar, segons aquesta especialista en la digestió, la caca perfecta no hauria de ser difícil de netejar. “Si necessites molt paper per netejar-te, vol dir que la caca és massa tova, i no té prou consistència. Fes-t’ho mirar, perquè hi pot haver una intolerància a la lactosa o a la fructosa. Has d’estar atent”. De fet, una caca perfecta indica que tot està funcionant bé, que els nutrients s’estan absorbint de forma correcta, que la microbiota és correcta. Però com ha de ser? 

 Aquesta és la caca perfecta
 
(El secreto de la buena digestión)
*Es manifesta entre una i dues vegades al dia, amb certa puntualitat: més o menys a la mateixa hora (encara que en les dones no es considera restrenyiment si la femta passa dos dies sense sortir).
*Es queda menys de 38 hores al cos. Per saber quant temps triga a sortir podem fer una ingesta exclusivament a base de papaia o remolatxa, aliments que coloregen la femta.
*Les ganes de fer caca no van acompanyades d’urgència.
*S’expulsa amb facilitat.
 *Com tot allò que és important, deixa una sensació de buit quan marxa.
*La seva textura és compacta, però no dura, en una o dues porcions.
*Tampoc no és molt tova i no hauries de fer servir gairebé paper per netejar-te.
*No conté trossos de menjar ni restes de sang.
*El seu color és marró fosc, però no negre.
*Sap desaparèixer amb gràcia pel fons del vàter, sense flotar.
*Ningú no li demana que faci bona olor, però no és nauseabunda.

 La postura per defecar

A l’hora de fer caca, segons els estudis que s’han fet, la millor postura és a la gatzoneta. ”Una amiga farmacèutica que treballava a la Xina em deia que allà no hi havia restrenyiment. Per què? Perquè estan tot el dia a la gatzoneta, vas a veure uns amics i et serveixen el te a terra… Aquí, nosaltres, quants cops ens posem en aquesta postura? Gairebé mai”, explica Quintas.
De fet, la postura quan ens asseiem a la tassa del vàter, ens va en contra, sobretot si tenim restrenyiment: tenim el múscul puborectal al final del còlon, així que quan tenim les cames col·locades està tirant enrere, de forma que el colon s’encorba .
 “Si apugem una mica les cames, tenim la verticalitat perfecta, això facilita molt. Si et fixes en els nens petits, sempre es posen a la gatzoneta quan van a fer caca al bolquer”. Per tant, el que podem fer és, un cop asseguts a la tassa, posar els peus sobre un petit elevador o tamboret per facilitar la postura. 

Restrenyiment? No prenguis laxants

El restrenyiment no és una malaltia, sinó un símptoma que a Espanya afecta entre el 12 i el 20% de la població, i que, segons la Guia para prevenir y tratar el estreñimiento, publicada per la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu, és el doble de freqüent en dones que en homes. També augmenten els casos amb l’edat: és tres cops més probable trobar una persona gran restreta que un jove. 
 Segons Quintas, és un error recórrer de seguida als laxants. “Els laxants poden fer que no absorbeixis bé el ferro, les vitamines… No has de necessitar un laxant per anar al lavabo. Es poden comprar sense recepta, però no has de necessitar un laxant per anar al lavabo, perquè pots tenir dèficits i al final perdràs el reflex d’anar al lavabo. Abans pots repassar la teva alimentació, la teva postura, mirar la teva microbiota…”. 


dimarts, 28 de gener de 2020

ESTADISTIQUES...CIBRATGES...VACUNES





Científicament els metges ens omplen d' estudis sobre estadístiques de les malalties que podem aribar a patir com humanitat...
Crec que està molt be que ens facin arribar aquesta informació que cal tenir en compte, però que no ens hi hem d'atabalar...
Les estadístiques, estadístiques sòn, i alhora poden ser mès o menys acertades o no, tot dependrà una mica de nosaltres, de com actuem...
Aquesta allau d'informació ens arriba per totes bandes, les hem d'escoltar i tambè saber passar una mica d'elles per no caure en una possible hipocondria!
Per anar be hauríem d'intentar estar per sobre de les informacions, saber que hi sòn, però anar mès enllà, és a dir ampliar la ment i caminar montanya amunt expandint i elevant la consciència, per arribar a pensar per nosaltres mateixos.
Ens diuen que una de cada quatre persones, tres, o fins i tot una de cada dues patirà de...
Ens diuen, ens diuen, ens diuen...
Diuen moltes coses...
Per molt que repeteixin i repeteixin, nosaltres hem d'intentar tenir un pensament positiu i una actitut positiva en tot moment i cuidar-nos de la millor manera, sense pensar que potser o segurament ens tocarà el que diuen les famoses estadístiques... 
Si pensem constanment en una probable afecció del que ens diuen, molt probablement la tindrem i la meva visió, es que hem o hauríem d'estar per sobre de tot això, qual cosa no vol dir que no ho escoltem, informats sí, evidenment, però no anar posant el dit a la llaga per no caure en aquesta hipocondria... 
HIPOCONDRIA: Pensar que tens una malatia sense tenir-la i que al final de tan pensar amb ella, et cau a sobre.
Pensament saludable: Estic be, la meva salut es bona perquè em cuido i em deixo cuidar...
Les estadístiques serveixen per avaluar i saber una mica com respon o pot respòndre la humanitat a les enfermetats, però nosaltres hem de fer el possible per cambiar-les!!!
Com ho veieu?
En sou conscients?
LLIBRE:
SI PUEDE NO VAYA AL MEDICO: El doctor Antòni Sitges Serra, cap de cirugia del hospital Santa Maria del Mar i Catedrètic de la UAB, ens parla en el seu llibre, del perill de la dramatització d'una societat altament sotmesa i hipondriàca, la nostra, això amigues i amics sí que és un gran problema, cal tenir-ho en compte!
Ens recomanen fer revisions periòdiques per evitar..., però no sempre això és garantia de res com ens volen fer veure segons aquest doctor...
En els cibratges de cancer de mama, pròststa i còlon, no hi ha apenes diferència entre les persones que  les fan i les que no. Hem d'estar al.lerta amb tot tipus de recomanacions i ser altament prudents!!! Ens poden detectar un cancer de mama de 2 mm o menys i al moment està bomberdejat, a tota classe d'històries mèdiques. Molts d'aquests cancers petits no arriben ni a evolucionar, però la por ens pot castigar...
Podem morir de vellesa o de qualsevol altre cosa que no sigui cancer, però, sabeu? en un alt tan% ens poden trobar un cancer de tiroides qua ha quedat quiet A un 80% dels cadàvers s'els hi arribat a trobar, però la mort no ha vingut per aquest motiu... 
Hi ha en l'actualitat alguns païssos que eviten fer aquets cibratges per les conseqüències que poden provocar, sabem que les radiacions no són gens bones, així que potser evitar-les si no són estrictament necessàries.
La gran majoria de vegades aquests cibratges no sòn sostenibles economicament, ecologicament ni...
Ell recomana i jo hi estic plenament d'acord, a no anar al metge si ens trobem bé, nomès per si de cas...., això és i seria inconsciència que ens pot conduir finalment al camí de la veritable feblesa i malaltia de veritat.
No podem caure en l'angoixa permanent nomès pel que ens diguin, sentim i escoltem! No acabem de destruir_nos com a societat!
Volem estar malalts? a vegades penso que sí, i sovint la sala d'espera dels metges als CAPS està altament plena nomès perquè necessitem atenció emocional i ens receptin qualsevol cosa per la nostra absurda tranquil.litat!
Massa vegades i això, ho podem veure mès clarament, la prioritat de prevenir no és sinònim de bona salut.
Per desgràcia nostra la tecnològia ha contagiat la nostra medicina, la pública i la privada conjuntament en l'afàn de lucre i sed de grans prestígis (falta de sencillesa i honestat) aquest fet ha crescut i ha posat en xoc la relació entre metge i pacient i no precisament per sanar.
Estem al cas a no fer-nos tot tipus de proves si estem bé, doncs tenim molt poques possibilitats de tenir una malaltia greu, en cambi si entrem en l'espiral de les proves i proves per si de cas, entrerem en una violència d'anal.lassis, radiografies i cirugias sense parar, sempre per si de cas... Pot ser un malsòn!!!
Segons el doctor Sitges, és urgent acabar amb aquestes pràctiques de cibratge, o al menys deixar en la llibertat de tothom el que cal fer.
Aquests cibratges tenen un alt cost i són també en part, desonestes i no solen allargar la vida. Hi ha tambè l'abús d'alguns anomenats professionals.
La medícina s'ha convertit per alguns metges en un negoci, en que l'objectiu es convertir-no en depenents crònics d'ells i dels seus medicaments.
El metge és necessàri en certs moments, però la veritable sanació vé de nosaltres mateixos.
Aprenem a analitzar-nos i evitem ser totalment depenents. fem fora la por constant!
Jo ja fa alguns anys que no em faig mamogràfies ni atres proves que recomanen per si de cas, no vull caure en aquest per mi victímisme!
A nivell conscient i autoconscient hem d'arribar a la majoria d'edat, ales hores tambè serem lliures en salut.
La industría farmacèutica està molt interessada en produir i comercialitzar nous fàrmacs sense límits fent d'aquesta manera, caure a la ciutadania en una sobredossis. Les sobredossis no són nomès del que podem considerar drogues. Obrim els ulls, el cor i la ment!
Un 5% de les dones mamografiades poden patir i sovint ho fan una masectomia improcedent.
El 40% dels medicaments que s'han demostrat mortals desprès de vendrel's, han tardat uns dos anys en ser retirats del mercat i perquè?doncs pel seu alt cost que intenten cobrir cobrant-lo en els primers anys per guardar-se les espatlles. Això es fa molt en ocnologia, que és una de les especialitats mès corruptes en medicina, apart d'algunes excepcions..
Finalment segons el doctor Antoni i d'altres metges, ens haurem de medicar per...el sexe, la regla, la menopausa, la lletgesa entre altres d'inventades enfermetats nomès per consumir medicaments, fins que tambè ho haurem de fer per la nostra pròpia estupídesa. Fora d'una vegada per totes l'esclavitut!
Per acabar hi ha tambè el Sant tema de les vacunes, està molt bé vacunar-se a nivell de sarrampió, tifos, tetanos, tosferina, la varola...però extralimitar-nos i fer-ho per quasi tot, no pot ser, algunes vacunes com el papiloma i d'altres poden produir altres malaties greus i tambè mortalitat, això ho sabem i tot i sabent-ho ens vacunem o vacunem, com que ho diu el metge.... anem amb compte, per favor!
Moltes de les vacunes són tambè nomès interessos de la industria farmacèutica interessada en mantenir-nos malalts crònics! 
No ens volem morir, però per no voler morir-nos fem moltes actituts per gaire bé suicidar.nos a nivell inconscient! 
Que ens passa? 
Què és el que ens pot?
NOTA: Que siguem capaços de saber escollir per nosaltres mateixosm en cada moment!

Si podeu llegiu el llibre del Dr. Antoni Sitges Serra, hi trobareu coses sorprenents. També podeu llegir la seva entrevista al Confidencial o buscar el seu vídeo a youtube.
Es molt important saber m`pes!!!
 
PROPERES ENTRADES: ALZEHIMER... L'INDUSTRIA PSIQUIATRIACA A LA CACERESA DE MENTS DESPERTES...S.O.S ANIBIOTICS...CANCER...VITAMINES... EL KARMA.