LA CARA AMABLE DELS BACTERIS
Els nostres companys de vida.
Tot l'univers està plè d'entitats al servei del planeta i de tot en el que ell habita...
Hi ha un microorganisme i un macroorganisme...
Que pensem que sòn els bacteris?
Que sòn els microbis?
En un primer moment els considerem perjudials a tot nivell, però aquesta manera de pensar es totalment equivocada.
Què sòn els microbis i els bacteris?
Els microbis i els bacteris sòn èssers vius minúsculs que ens fan un gran i bon servei, sense ells la vida en general no tindria sentit!
En el seu ADN existeix tambè un còdig genètic...
estàn formats d'una sola cèl.lula.
La vida apareix en forma de bacteri... Segons estudis el nostre planeta es va formar com a mínim fa uns 4.500 mil.lions d'anys a partir de materia mineral, ara be un primer requisit per aquesta aparició era l'existència de vida organica...
i la vida, quan es va formar? segons els fòssils mès antics es podria calcular també i sempre com a mínims, fa uns 3.800 mil.lions d'anys, encara que no se sap del cert ni a on ni com va apareixer la vida però moltes investigacions la situen al fons dels oceans...Els micròbis i els bacteris van ser els primers habitans del nostre planeta formant part del servei del còsmos...i com era i es aquest servei, que hi feien sols a la terra?
Doncs amigues i amics, preparant el terreny per a nous èssers vius...que us sembla? Les primeres comunitats vivien en una terra sense òxigen, element principal per el nostre organisme.
Els nostres amics, els bacteris van fer el laboriós treball del canvi de composicions de gassos en l'atmosfera per l'existència i d'aquest fet en fa uns 2.300 mil.lions d'anys i el seu nom es cianobacteris, sòn fotosintètics...
Els bacteris viuen en comunitats diverses com els animals i les plantes i tenen diferents noms, cada comunitat fa un tipus de treball diferent i va evolucionant a mida que nosaltres tambè evolucionem conjuntament amb els animals i plantes, però...
Qui i quan va descobrir el bacteri?
Antoine van Leeuwenhoek el 24 d'octubre de 1.633 a la ciutat holandesa de Delft, ell va ser la primera persona que va poder observar els bacteris
amb un instrument constrüit per ell mateix...
Aquest home va quedar maravellat al veure petites coses que veia bellugar-se i que va anomenar, animalucus, pensant que eren animals...
La seva curiossitat era tan gran que va poder arribar a veure des de una gota d'aigua en una bassa o infussions que ell mateix preparava fins a components dins la boca de les persones que passeven per la seva botiga, però com que no tenia formació en el camp de les ciències va tenir moltes dificultats per fer arribar les seves troballes a altres científics i va necessitar l'ajuda del seu amic, el físic holandès Reiner de Graaf.
Els bacteris sòn els amos del nostre planeta:
Totes aquestes petitíssimes entitats que no sòn visibles a ull nú, ens envolten i encara que sigui difícil acceptar-ho, superen i molt als orgnismes superiors tenint una gran vitalitat i força.
Els bacteris tambè sòn omnipresesnts, doncs poden viure a qualsevol zona del planeta i en condicions ambientals totalment diferents i extremes fins hi tot a les inhabitades per nosaltres, no els afecta gaire be res. Viuen tambè dins i fora el nostre cos. Cada entitat del còsmos i del planeta en general tè la seva pròpia estructura, la seva pròpia creació, però totes elles fan un servei i aquest fet no ens ha de sorpendre gens! Ells formen la seva pròpia i diversa comunitat i cooperen entre ells d'una manera magnífica.
Algunes de les estructures del bacteris sòn imprescindibles per l'apariciò de la vida.
La membrana cel.lular d'un bacteri va acompanyada de la paret cel.lular que permet crear i aïllar, un espai interior on es van edificar les condicions ambientals per la vida. Aquesta membrana ha de controlar el que entra i el que surt,ella te la gran capacitat de reconèixer la naturalesa de cada producte. En alguns com tot a la vida hi poden haver errors i pot ser que algun antibiòtic es pogui colar al interior d'un bacteri i acabar matan.lo, però passa poques vegades ja que el funcionament bacteroià funciona normalment be.
Els bacteris tambè tenen la capacitat de desplaçarse, una es que poden nadar i alhora apropar-se a llocs on hi han nutients.
Els bacteris tenen el seu ADN que està constitüit per un sol cromosoma que el determina i distingeix dels seus altres companys.
Els bacteris tenen formes diferents entre ells, la seva forma pot ser de bastonet, barra d'esfera, èlix, de tirabuixó...
La manera de classificar-los es fa pel que cada un d'ells sap fer, es a dir per la seva original feina als nostres ulls.
Un bacteri fa la fotossíntessis, un altre pot viure i crèixer sense òxigen, un altre digerir la cel.lul.losa, un altre sintetitzar els antibiòtics... la llista no s'acaba, és molt llarga, massa? No!
El que cada bacteri sap fer es deu a que tenen unes proteïnes (enzims) responssables de les seves reaccions químiques traduides en diferents capacitats metabòliques que sòn les ens ajuden a la classificació.
L'ADN dels nostres amics els bacteris hi ha escrit totes les instruccions necessàries per que poguin sintetitzar tots eaquests enzims.
El seu material genètic és un còdig bassat en la presència de quatre molècules...
Els bacteris sòn intel.ligents...
Es veritat, sí, els bacteris sòn intel.ligents i a la vegada tambè tenen consciència, no com la dels humans, però si la seva encara que no la podem arribar a entendre perquè no estem dins d'ells...
Una de les moltíssimes estructures que tenen els bacteris, algunes d'elles
Hauríem de parlar de bacterià?
El nostre cos es el resultat de 10 bilions de cèl.lules de diversos tipus agrupades que acaben formant els diferents òrgans que el constituixen...
Doncs a mès a mès estem totalment colonitzats per aquests minúsculs èssers vius que sumen unes 10 vegades mès a les cèl.lues, el resultat es que en cada un de nosaltres hi viuen uns 100 bilions de bacteris. Fa por? No! i tota aquesta colonització paassa independenment del color de la pell o del país on visquem o de qualsevol altre variant que ens posem a considerar, no en treurem pas l'entrellat... van per davant nostre...
Si poguèssim aconsseguir imitar el comportament dels bacteris, sabríem de veritat el que signífica la cooperació, l'estalvi, l'intel.ligència, la gratüitat i la solidaritat. Ens els han d'ensenyar els bacteris aquests valors?
A quin lloc del nostre cos viuen aquests bacteris?
Majoritariament al tracte digestiu, al colon, encara que tambè es troben en menors quantits a la boca i a la resta de compartiments com l'estòmac malgrat la seva acidèsa. Tambè en quantitats inferiors a les mucoses respiratòries i la via orinaria, a la nostra pell, les axilies, les ungles, la boca, l'espai entre les dents... Sabeu? al lloc que n'hi ha mès varietat és a la vulva i fins i tot la protegeixen. Els bacteris es transformen cada 20 minuts en bones condicions.
Quina misió tenen?
S'aprofiten d'hàbits rics en nutrients i estables en quan a paràmetres ambientals com pot ser la temperàtura o el ph, sòn però agraïts, la seva presència és favorable per nosaltres els humans, doncs fan de barrera física que ens protegeix d'altres bacteris patògens, que quan volen entrar al nostre cos es troben que no hi tenen espai...
Apart d'ixò tambè fan una altre gran i maravellosa feina, la de secretar substàncies que actuen com un exèrcit de possibles invassors, tan bacterians com vírics i alhora tambè fúngics com els llevats...
tambè com he dit mès amunt, sintetítzen la cel.lulosa i la vitamina k, substància necessaria perquè la sang sigui ben procesada.
Ja veiem que la tasca es múltiple oi que sí?
Hem d'estar conents? Evidenment!!!
A mès a mès els que viuen a les mucoses intestinals contribueixen a desenvolupar i modular el nostre sistema immonològic de manera que l'alteració microbiota s'associa amb certes patològies de tipus autoimmunitari i tambè amb la salut del cervell ja que algunes espècies allibren neurotransmisors.
Molts de nosaltres segurament conèixem o sabem que desprès d'un tractament antibiòtic es recomenable consumir aliments fermentats amb bacteris...
Es important saber que entre les cèl.lules del cos i els bacteris s'arriben a produir connexions molt nombroses que poden afectar el llenguatge o expressió dels dos gens...
Un cosa es l'existència d'n determinat gen en una seqüència del ADN i una altre de diferent és que aquest èsser petitísim sintetitzi el producte que la seva freqüència codifiqui. Si ho fa, direm que el gen està en silenci. Aquest control és el que en diem refulació d'expressió genètica.
Si no fos pes bacteris, la terra es colapsaria!
Com ja sabem el nostre planeta es nodreix de l'energia del sol...
De igual manera 6 bioelements intervenen en la biomassa, el carboni...C, l'hidrògen...H, òxigen..O,
nitrògen...N, fòsfor...P i el sofre... S, tots ells de vital importància, així doncs els èssers vius estem constituits per matèria orgànica i tambè inorgànica...
Cada èsser viu necessita sitetizar els materials del que està format d'una menrea continuada com un ritual...la vida és així, i tot això és un gran miracle!!!
Gràcies als micròbis i en especial als bacteris la matèria orgànica es converteix altre vegada en tots els elements inorgànics o minerals que el conformen i aquest procès s'anomena mineralització.
Els hidrocarbuts: En el segle passat va deixar de tenir validesa que la solució a la contaminació era la dilució, fins aquells dies els productes químics amb altres restes humans una vegada utilitzats i llençats passaven pels rius i arribaven als mar lloc on eren diluits evitant la toxícitat, però quan l'home va abusar d'aquests tipus de producte tot es va complicar molt mès...
Tambè va significar un problema el petroli i els metalls pesants, encara que aquests, sòn productes naturals existents a la terra des de abans de l'aparició del home, per tan sòn molt diferents dels que l'home sintetiza, nomès formaven part d'altres èssers vius en el passat...
Sabem que qualsevol producte químic produeix pèrdues i vesaments des de la fabricació a l'arribada al consumidor...
Contaminació química:
Es tracte de reduir de forma dràstica l'ús de xenobiòtics presents en el nostre entorn, tot el que contamina el nostre ecosístema i que no es biodegradable... això ja ho comencem a fer, però es una feina que tot just estem al príncipi!
Els bacteris tambè ens ajuden amb el paper ja que en la seva producció com en el seu blanqueix s'utilitzen productes molt tòxics...
Amb això ens ofereixen una tència mès neta elaborada per ells mateixos i totalment biodegradable, es tracte d'utilitzar enzims bacterians en les diferens etapes del paper...
Contaminació invissible: Tambè cal evitar els plaguicides, no sòn vissibles com els plàstics, però alhora igualment porten greus problemes per la humanitat i la seva salut!
Poden els bacteris degradar tots els hidrocarbus que formen el petroli? Sí, però les resines i els asfaltens mostren mès resistència.
Els bacteris neteixen aigües residuals descontaminen sòls i eliminen olors nefastes tot producte de les aglomaracions urbanes i l'activitat agricola i a la vegada industrial. Tot ha de cambiar, hem d'edificar un nor paradigme!
Fins a príncipis del segle passsa passat ho podiem abocar sense problema als nostres rius i mars mès propers, ara ja no, doncs ens vam anar acaplarant de pestícides i detergents, gasolina i gasoil, el fuel, etc...
Bacteris degradadors de plàstics: Dons sí hi sòn...
L'any 2016 un grup de científics del institut tecnològic de Kyoto van aïllar el primer bacteri degradador de plàstic, en especial del PET, que es un dels mès utilitzats i que s'obtè facilment del petroli apart de ser molt econòmic. Es fa servir per fer ampolles de begudes. La a trobada d'aquest nou bacteri que degrada completament el PET es l'inici imprescindible per un futur camí de descobriments a gran escala...
Per sort tambè nosaltres fem la nostra feina...
A la vegada hi tenim un efecte negatiu important: la resistència d'alguns antibiòtics a alguns bacteris patògens, es a dir, han deixat de ser senssibles i eficaços a antibiòtics que si ho havíen estat durant molt anys. Això obliga a buscar nous antibiòtics...
La resistència als antibiòtics per part dels bacteris patògens es avui dia un dels mès grans reptes que te per davant la humanitat.
La gran inventiva metabòlica dels bacteris:
Sorpresa... Apart de'ajudar-nos en el reciclatge de la matèria orgànica, en la destrucció del contaminants i en la síntesi de productes que poden ser substituit per altres no xenobiòtics com poden tambè substituir alguns altres xeniobiòtics que contaminen el nostre entorn i que es troben darrere de molts productes que sòn del nostre interè i que no hi hauríem pensat mai! Els bacteris ens han donat eines d'enginyeria genètica i biotecnologia:
Si com hem llegit els bacteris es dupliquen cada 20 minuts en poques hores es poden disposar de centenars de mil.lions de cel.lúles fet que va molt be als laboratòris, però sempre que s'els suministrin els nutrients necessàris com poden ser la glucosa i sals minerals i si ells desprès de passar per tot un procès produeixen algun compost d'interès esd podran obtenir unes grans quantitats rapidament.
Tres eines importants dels bacteris apart de moltes altres:
Tallar l'adn...
Enganxar...
Resistir altes temperàtures...
En cada apartat hi treballen els enzims d'una manera selectiva.
Els bacteris: Els resulta molt fàcil viure de manera agrupada, els hi agrada el mestisatge i no els hi agrada la competència...
Aquest mòn és molt sorprenent!
Ens permeten que els elements escencials per viure estiguin disponibles.
La major part d'ells ens aporten mès beneficis que perjudicis i sòn imprescindibles perquè la humanitat vagi evolucionant.
Nou òrgan: Sabeu apart de tots els òrgans que tenim al nostre cos, com el cor, els pulmons, l'estòmac...en tenim un altre segurament gens conegut? El seu nom és MICROBIOMA (òrgan vital) i fa referència a tota aquesta gran comunitat de micròbis i bacteris que sense ells tampoc seria possible la vida. Ells haviten i s'alimenten de nosaltres i alhora ens ofereixen neteja...sense micròbis no podríem menjar ni respirar, però ells podríen viure quasi tots sense nosaltres. Ens colonitzen globalment.
Els bacteris no estàn a l'embrió, no , no, crixen i es multipliquen a partir del naixament i el contacte amb altres persones.
Us recomano el llibre: "La cara amable dels bacteris" que dona títol aquest text...
Autora: Ana María Solanas.
El podreu trobar segurament a la bibliòteca, jo l'he tret d'allà i he escrit una part molt petita del que hi exposa...
Es un llibre molt interessant, es fàcil de llegir i te 125 pàgines.
Crec que el podeu disfrutar molt!
