tardor

tardor

dilluns, 20 de març de 2017



LA SAQUETAT (MTX)

La saquetat està relacionada amb la tardor formant un tot conjuntat. Quan la saquetat és extrema és produeix la deshidratació i quan la calor també és extrema apareix la vermelló i l'acalorament. La saquetat va acompanyada de conductes nasals i llavis secs. La pell és deshidrata i les caques també com és natural són d'aparença seca i l'orina  escasa... La saquetat entra pel nas i la boca afectant així el desnivell de la nostra circulació i del treball que fan els pulmons que no poden assimilar ni regular, ni transportar els líquids al intestí gros manifestant-se d'aquesta manera una tos poc o molt seca i amb poca flema. Podem també tenir asma, dolor al pit i febre alta o molt alta.
La llengua és de tonalitat groga i la capa de color blanc.
Hem de saber també que els pulmons tenen una forta relació amb el sistema immunitari, per tan els hem de mantenir en bona salut.
Els altres òrgans afectats per la saquetat són també el runyó i la bufeta per estar també relacionats amb els líquids.
ALIMENTS PER ALLEUGERIR LA SAQUEAT: Podem prendre tofu, llet de soja, espinacs, bolets, peres, ametlles, algues, en especial l'alga nori, mill, chucrut. s'han de buscar sempre productes hidratnts que ajudin a l'alliberació dels líquids.. Els productes lactis s'han de prendre amb molta moderació, ja que tenen tendència a produir mocositat. En aquest cas els podem substituir per kefir.
BONS HABITS: Respirar profundament.
                            Caminar pel camp.
                            Portar capas de roba, en especial les bufandes per evitar els fort vent que causa o pot causar moltes malalties. El vent pot apareixer en qualsevol estació, però en més presència a la primavera i a la tardor.
                             Aprendre a respirar obrint el pit (fer respiracions profundes)
                             Dormir be.
                             Fer exercici.
                             Regular l'extrés.
                             Meditar 10 minuts cada dia.
                             Reorganitzar-se i netejar-se a nivell físic, emocional i mental.
La tardor és un temps d'entrar a dins nostre i fer una bona reflexió a fi d'intentar desprendre de nosaltres mateixos tot el que ja no ens serveix i guardar només el que sigui net i pur. Això també hauríem de fer-ho dins la casa allà on vivim, ja que massa  vegades guardem coses que no les fem servir, i com podem imaginar no és gens bo. Hem d'aprendre a deixar anar per tenir una vida més comfortable i feliç..
Quan hi molta saquetat en el nostre cos, és pot traduir en un carácter massa reservat i tencat...
PROPERA ENTRADA: LA CALOR .                                 




dissabte, 4 de març de 2017

MES OLIS II


OLI DE CARTAMO

Carthamus tinctorius, llamada comúnmente cártamo o alazor, entre otros nombres vernáculos, es una planta herbácea del género Carthamus de la familia Asteraceae y que, aunque originalmente era cultivada por sus flores usadas como colorante, hoy en día se cultiva principalmente por sus semillas, de las cuales se extrae un aceite comestible.
 El cártamo es una Planta oleaginosa de cultivo anual que pertenece a la familia de las asteráceas. Es erecta y ramificada. Las ramificaciones producen de una a cinco cabezas florales de 2 a 4 centímetros de diámetro, cada una de las cuales tiene entre 15 y treinta semillas, que permanecen protegidas incluso cuando alcanzan la madurez, evitando problemas de desgrane y retrasando el ataque de los pájaros. La planta puede alcanzar de cuarenta a 150 centímetros de altura y produce espinas que dificultan el caminar por las parcelas. Son muy resistentes a la sequía y bastante susceptibles a las heladas. De colores brillantes amarillo, naranja o rojo, floreciendo en pleno verano.
Tradicionalmente, el cultivo se destinaba a la industria del colorante (amarillo y rojo), de especias, especialmente antes del abaratamiento y disponibilidad de la anilina, y en medicinas. Desde 1950, la planta se cultiva para aceite vegetal extraído de sus semillas. Los países con mayor producción de aceite de cártamo en el mundo son México, India y Estados Unidos. Siguen Etiopía, Kazajistán, China, Argentina y Australia.
Las flores de cártamo se usan ocasionalmente en la gastronomía como un sustituto barato del azafrán (Crocus sativus), refiriéndose entonces como "azafrán bastardo". También sus semillas se usan comúnmente como alternativa a las semillas de girasol (maravilla) en la alimentación de aves y mamíferos ya que las ardillas no gustan de él. El cártamo se denomina kardi en hindi (India).
 El aceite de cártamo se usa en pinturas en lugar de aceite de linaza, particularmente con el blanco, ya que no da el tinte amarillo que posee la linaza.
Hay dos tipos de aceite de cártamo: uno con alto contenido de ácido graso monoinsaturado (ácido oleico), y el otro con un alto contenido de ácidos grasos poliinsaturados (ácido linoleico).
En nutrición es similar al aceite de girasol. Muy usado como aceite de cocina, en ensaladas, y para producir margarinas. Se consume también como suplemento nutricional. En la Nomenclatura INCI es Carthamus tinctorius.
Se ha demostrado que, en su uso alimentario, el aceite alto en linoleico de cártamo aumenta la adiponectina, una proteína que ayuda a regular los niveles de glucosa en la sangre y el metabolismo de los ácidos grasos.
En un estudio de 16 semanas realizado por la Universidad Estatal de Ohio sobre mujeres post menopáusicas obesas y diabéticas (tipo II), se comparó los efectos del consumo de aceite linoleico de cártamo con los de un ácido linoleico de otra procedencia. El resultado demostró una reducción media del 6,3% de grasa abdominal y un aumento medio del 20,3% de la adiponectina en las consumidoras de dicho aceite de cártamo respecto a las otras.
El aceite de cártamo, además de poseer propiedades laxante y antifúngica, está indicado para hiperlipidemias, hipercolesterolemias, ateroesclerosis, prevención de tromboembolismos, estreñimiento y parasitosis intestinales.
El arctiósido que contiene es aperitivo y eupéptico.
En la India se utiliza, en forma de fricciones, como analgésico.
En uso tópico: dermatomicosis.
En la Medicina tradicional china, se usa para dolencias de hígado, corazón, para el dolor debido a estasis de la sangre, como el menstrual, abdominal, de costado o de pecho.

El cártamo es uno de los cultivos más viejos de la humanidad. Los análisis químicos de tejidos del Egipto Antiguo datados en la dinastía XII identificaron los tintes de cártamo, y también se hallaron guirnaldas confeccionadas con la planta en la tumba del faraón Tutankamon.
Es un cultivo menor en 2007, con 630.000  producidos comercialmente en más de sesenta países.

                                                                                OLI DE LLI O LLINOSA

L'oli de llavors de lli, també conegut com a oli de llinosa o oli de lli, és un oli de color clar o groguenc que s'obté de les llavors del lli (Linum usitatissimum) per pressió en fred, de vegades seguida d'una extracció amb solvents.
L'oli de llinosa és assecant quan per polimerització torna sòlid. La reacció és exotèrmica i els draps sucats en aquest oli poden tenir una combustió espontània. Com que té propietats similars a un polímer, aquest oli es fa servir, tot sol o barrejat amb altres olis, resines i solvents, com a impregnador i com a vernís en acabats de fusteria, com a aglutinant de pintures a l'oli, com a plastificador i enduridor de massilles i en la fabricació de linòleum. L'ús d'oli de llinosa ha anat davallant en haver de competir amb resines artificials alquídiques, que resisteixen l'engroguiment.
L'oli de llinosa és ric en àcids grassos de les sèries omega 3, omega 6, i omega 9. És comestible, però té un gust i una olor forts que fan que sigui poc emprat en la nutrició humana. Tanmateix, se'n ven com a suplement nutricional.
 L'oli de llavors de lli és una barreja de diversos triacilglicerols, que conté àcids grassos dels tipus següents:
L'oli obtingut en fred és de millor qualitat que no l'obtingut augmentant-ne la temperatura. La qualitat depèn, entre altres factors, del contingut de mucílags.
A causa de l'alt contingut d'èsters doblement i triplement insaturats, l'oli de lli és particularment susceptible a tenir reaccions de polimerització quan és exposat a l'oxigen de l'aire. Quan es polimeritza s'asseca i enrigideix. En determinades circumstàncies pot incendiar-se i és per això que els productes que contenen aquest oli han d'estar guardats de l'aire.
Moltes aplicacions de l'oli de llinosa n'aprofiten les propietats assecants. També se'n fa servir a la indústria cosmètica, en la fabricació del linòleum i en la dilució de pintures de teles. La qualitat d'aquest oli depèn tant de la qualitat de la primera matèria primera emprada com dels processos de premsatge utilitzats per a extreure'l de les llavors.
Els assecants emprats en activitats artístiques són sobretot els de llinosa, de cascall i de nous, cadascun amb característiques i usos diferents. L'oli negre, la descoberta del qual s'atribueix a Jan Van Eyck, s'obté fent coure l'oli de llinosa amb carbonat de plom a 10 per cent i amb grans d'all com a catalitzador fins a obtenir-ne un oli espès, el qual és filtrat quan es decanta el carbonat de plom, que apareix com a gris de plom. L'oli negre se'l pot descolorir i fer tornar ros deixatant-lo amb aigua oxigenada.
S'empra com a suplement alimentari pel seu contingut d'omega-3, el major de tots els olis vegetals,perquè es considera que ajuda a reduir la inflamació per arterioesclerosi,a prevenir malalties cardíaques i arítmies i a un desenvolupament normal dels infants.Hi ha hagut estudis que conclouen que consumir oli de llinosa no fa reduir pas el perill d'atac cardíac o de càncer, però la majoria suggereixen el contrari.

 Són dues explicacións força llargues, però m'ha semblat interessant posar-ho tot, perque a vegades els aliments menys penssats porten d'aquests tipus d'olis