Aquesta fruita de textura aquosa, porosa i molt sucosa és refrescant i té un deliciós gust dolç. Amb la síndria es menja, es beu i es renta la cara, solia dir la meva besàvia, i tenia tota la raó, ja que es tracta de la fruita que té més aigua (un 93%).
La síndria apareix per primera vegada com a planta cultivada a Egipte fa uns 5.000 anys. Fou precisament al llarg de tots els marges del riu Nil on es van cultivar a l’antiguitat. Al segle X es van introduir a la Xina, on han arribat a tenir una popularitat tan gran que fins i tot avui és costum regalar síndries amb motiu de celebracions importants, per agrair la invitació a l’amfitrió o amfitriona d’un àpat o per desitjar una ràpida recuperació a les persones convalescents. Descobrim què fa de la síndria mereixedora d’aquest estatus tan rellevant.
Propietats nutricionals
El seu contingut elevat en aigua li confereix propietats hidratants,
fins al punt que dos talls de síndria equivalen a un got d’aigua.
L’aportament calòric és molt baix (30 kcal per cada 100 grams de fruita)
i conté pocs hidrats de carboni i quasi zero greixos. En canvi, la
síndria és rica en:
Vitamina A (en forma de betacarotè): és un pigment
groc-ataronjat que queda emmascarat per una altre de color vermell (el
licopè) que li dóna aquest to tan característic. La vitamina A és
necessària per al bon estat de la retina. Ajuda a formar i mantenir la
pell, el cabell i les mucoses. És necessària per al creixement dels
ossos, de les dents i la reproducció.
Vitamina C: conté quantitats significatives de
vitamina C (9 mg per 100 grams). Aquesta vitamina és essencial per al
bon funcionament del nostre organisme, perquè intervé en moltes
reaccions metabòliques. A més, com que s’elimina per l’orina (és soluble
en aigua) convé ingerir aliments que en continguin diàriament.
Vitamines del grup B: hi destaca la B6 (Piridoxina)
que intervé en els processos d’aprofitament dels hidrats de carboni,
greixos i proteïnes. Facilita l’alliberació del magatzem de sucres del
fetge i dels músculs, i és essencial per a la regulació del sistema
nerviós central.
Manganès: necessari en l’activació de molts
processos cel·lulars. Juga un paper molt important en la fabricació de
proteïnes i d’àcids grassos.
Potassi: és un mineral necessari per a la
transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular
normal. A més, el potassi col·labora en l’equilibri d’aigua dins i fora
de les cèl·lules.
Efectes sobre l'organisme
La síndria té efectes beneficiosos notables, sempre que es tracti de fruita de temporada, de producció local i madurada al sol.
Efecte diürètic i depuratiu: a causa del seu
contingut elevat en aigua, augmenta la producció d’orina, cosa que
s’indica en cas d’àcid úric elevat, hipertensió i malalties amb retenció
de líquids. Resulta interessant menjar un bon tall de síndria al cap
d’unes hores d’haver fet un àpat excessiu, ja que ens ajudarà a eliminar
les substàncies de rebuig per l’orina. Aquest efecte diürètic i
depuratiu està recollit des de fa anys a la literatura científica, fins i
tot de la NASA.
Efecte protector del licopè davant del càncer i els problemes de cor:
el licopè està contingut en el pigment roig que dóna el color tan
característic a la síndria. Es tracta d’una substància que actua
protegint les cèl·lules dels radicals lliures responsables de les
malalties cardiovasculars, de l’envelliment i del càncer. Es desconeixen
les bases biològiques ni fisicoquímiques precises d’aquesta propietat,
però sembla ser que un gran nombre de processos cancerígens degeneratius
estan associats als danys genètics ocasionats pels radicals lliures
(òxid i peròxid) que el licopè sembla neutralitzar reduint el risc de
determinats tipus de càncer, en especial el de pròstata, però també el
de pàncrees, pulmó i còlon. Fins fa poc, es considerava que el tomàquet
era l’aliment amb més licopè però la síndria està en condicions de competir-hi.
Conté una substància que és clau en la divisió cel·lular:
la síndria és una font excel·lent de l’aminoàcid citrul·lina i el
nostre organisme el transforma en un dels aminoàcids essencials durant
l’etapa de creixement, l’arginina. Aquesta té un paper clau en la
divisió de cèl·lules, la cura de ferides i l’eliminació de l’amoníac del
cos. Actualment s’està avaluant l’ús de l’arginina en els tractaments
per a la hipertensió arterial, els nivell elevats de glucosa i
determinades complicacions vasculars.
Canvis vitals
Segons la medicina tradicional xinesa, la síndria és un aliment de naturalesa tèrmica que tendeix a refredar i, per tant, només és apropiada en el moment més càlid de l’any.
El seu sabor és dolç i el seu efecte és el d’eliminar la calor,
incloent-hi els problemes que se’n deriven a l’estiu: influeix al cor, a
la bufeta i a l’estómac. Reconstitueix els fluids del cos, és
diürètica, hidrata els intestins. S’utilitza per satisfer o saciar la
set, per a les dificultats en orinar, els edemes, les petites
ulceracions molestes a la boca o als llavis (panses i aftes), les
inflamacions renals i els problemes del sistema urinari com ara nefritis
i uretritis.
Com a precaució, en aquest tipus de medicina es recomana que
no en prenguin les persones amb digestió deficient, anèmia, els que
pateixen d’incontinència urinària o els que orinen excessivament.
Les llavors de la síndria són beneficioses pels ronyons i actuen com a diürètic. Contenen cucurbocitrina,
un compost que produeix dilatació capil·lar i regula la pressió
arterial alta. Les llavors també són un remei per a l’estrenyiment. Amb
les llavors seques es fa una infusió. Les llavors fresques poden
menjar-se si es masteguen molt bé.
La closca de la síndria és rica en silici i la
closca externa té un contingut elevat en clorofil·la. Per extreure’n les
propietats, segons Paul Pitchford (a Sanando con alimentos integrales)
es posa en aigua calenta i es deixa coent-se a foc lent durant 20
minuts i es prepara un te molt antioxidant però de gust difícil. En
aquest cas és imprescindible que la síndria sigui ecològica.
Cultiu ecològic, proper i de temporada: convé decantar-se per la fruita obtinguda a través d’un pagès de confiança o aquella que està certificada com a ecològica,
perquè tindrà més contingut en vitamines i antioxidants, i també per
aquelles síndries que tenen llavors (diploides), perquè són varietats
més antigues i, per tant, menys modificades.
Les síndries sense llavors (triploides) són el resultat de
creuar una síndria normal (diploide) amb una tetraploide que ha estat
obtinguda a través del tractament amb colquicina (una substància del
còlquic, que és una planta molt tòxica). Les llavors obtingudes del
creuament són les síndries triploides que produeixen exemplars estèrils
amb llavors sense desenvolupar del tot, molt rudimentàries i toves com
si fossin de cogombre.
Com es cuina
Suc antioxidant i digestiu de síndria i pinya
- 300 grams de pinya tallada a daus
- 300 grams de síndria tallada a daus
- El suc d’una llimona
- Una culleradeta d’oli de germen de blat
Elaboració
- Col·loqueu les fruites tallades en una liquadora.
- Afegiu-hi el suc de llimona i el germen de blat.
- Processeu-ho.
- Beveu-vos-ho immediatament per evitar que perdi les propietats antioxidants, sobretot de la vitamina C, ja que passats 10 minuts de l’extracció el contingut d’aquesta vitamina s’ha reduït en un 50%.
- SOPA DE SINDRÍA
Ingredients
Mitja síndria
4 tomàquets
Iogurt
Sèsam
Alfàbrega
Oli
Elaboració
Un cop hem triturat la síndria i els tomàquets, ho passem pel colador xinès. Barregem el iogurt amb les llavors de sèsam, l’alfàbrega trossejada, un rajolí d’oli i un toc de pebre.
En un bol, hi posem la sopa i hi afegim la salsa de iogurt. Amb la síndria que ens ha sobrat, en fem boletes, i ja tenim el plat enllestit.
Resum
La síndria és la fruita d’estiu amb més propietats hidratants. Conté també vitamines i antioxidants que ens ajuden a afrontar l’envelliment i en la prevenció de les malalties que hi estan associades.
https://etselquemenges.cat/rebost/la-sindria
La síndria potser té moltes virtuts, però a mi em senta fatal...
ResponEliminaBon vespre.
Aprofitem totes les seves vitàmines i la seva frescor.
ResponEliminaFantastica fruita!!!
Una abraçada.